panathlonsbd_admin

Un nou esport s’està obrint pas, encara que lentament, en la xarxa d’activitats esportives. Es tracta de la marxa aquàtica. Els nostres socis van tenir l’oportunitat de conèixer-lo a través de Pere Vivancos, seleccionador/entrenador i de Francesc Sentís, àrbitre internacional d’aquest esport i a la vegada regidor d’esports de l´Ajuntament de Creixell (Tarragonès).

Ajudat per vídeos, Vivancos explica que és la marxa aquàtica: “Es una activitat física o esport que consisteix en caminar en un medi aquàtic amb el nivell correcte d’immersió (BNI); és a dir, amb un nivell d’aigua òptim entre el melic i les aixelles, amb o sense eines no motoritzades, com per exemple un rem”
“La marxa aquàtica és ara una pràctica coneguda i reconeguda a tot França, que la va pensar i reglamentar Thomas Wallyn, fa més de 20 anys. De fet era un mètode d’entrenament que usaven els remers, cercant un tipus de musculació per treballar els músculs antagonistes, o sigui aquells que no són motors al rem i que pateixen dèficit muscular en relació amb els músculs importants com els bíceps i els quàdriceps. La idea era reequilibrar la musculatura dels remers, especialment els d’alt nivell”

Segons Pere Vivancos, és una activitat esportiva indicada per a totes les edats i condicions físiques i els beneficis són evidents i alguns d’ells són aquests:
– El nostre cos pesa la meitat: no tenim impacte a les articulacions i la progressió és suau.
– Millora la nostra circulació sanguínia, la pressió de l’aigua afavoreix el retorn venós a les nostres extremitats.
– Els minerals de l’aigua i oligoelements enriqueixen el nostre cos, així com l’aire que respirem enriquit de iode marí.
– L’aigua afavoreix també la circulació sanguínia.

LA MARXA AQUÀTICA A CATALUNYA.
Tan Vivancos com Sentís van confirmar que aquesta modalitat esportiva va arribar a Catalunya l’any 2017, dos anys més tard comencen els cursos i va ser el 2020 quan la FEEC (Federació d´Entitats Excursionistes de Catalunya) es fa càrrec d’aquest esport i l’inclou en la seva federació. Altres països, com Itàlia, Grècia o Algèria segueixen els mateixos passos, però no ho fa la FEDME (Federació Espanyola de Deports de Muntanya i Escalada), que considera que ha de ser la de Natació, la qual se n’ocupi. Per tant, no hi ha Federació Espanyola, però si Catalana, a través de la FEEC.
Vivancos, puntualitza que això forma part del senderisme i per això està a casa nostra incorporat a la FEEC. “Al marge de les activitats federatives, nosaltres com a club Kepa Creixell tenim un calendari de competicions des de gener a desembre, en el qual hi tenim totes les categories d’edat (una persona de 75 anys, pot ser un dels millors), distancies i modalitats, tan individuals com en binomis i ara estem en converses amb la ONCE per ser un dels esports integradors pel col·lectiu de cecs.”

Una de les tasques més feixugues per Vivancos i Sentís és trobar platges adequades per la pràctica de la marxa aquàtica, tenint en compte la orografia de la costa catalana i de moment Roses, Vilanova i la Geltrú, Castelldefels, Altafulla …. en són un bon exemple, en un esport que al marge del benefici físic que comporta, existeix la vessant competitiva que si bé França és la número ú, Catalunya ja li comença a guanyar terreny en alguna prova com es va demostrar en els passats campionats, per exemple el disputat a Mandelieu la Napoule (Costa Blava) en la prova de 800 m. Una distància que els primers o primeres ho fan en uns dotze minuts.
De moment el lloc més segur i pràctic per aquest esport és anar tan l’estiu com l’hivern a Creixell i provar-ho.

L’última reunió d’aquest 2024 va estar dedicada a l’handbol i en particular a l´OAR Gràcia. El club esportiu va estar representat pel seu president Salvador Gomis i pels entrenadors dels primers equips, Pere Ayats del masculí i per Carol Carmona del femení.
Jugant a Primera Nacional grup C els homes i a la Divisió d’Honor Plata les dones, ambdós estant lluitant per pujar de categoria. D´assolir-ho pot ser un problema econòmic, segons el punt de vista de Gomis. “Evidentment seria un gran salt en el camp esportiu, però un maldecap en l’econòmic pels diners que necessitaríem, si tenim en compte que compten amb vint i tres equips i una gran activitat a les escoles, nens i nenes de cinc a set anys. Amb un bon equip juvenil i que també estem en el futbol amb tres equips i cent cinquanta jugadors i a la vegada amb nou de futbol sala. I no parem ja que, apart de tenir equips “specials”, pel gener del 2025 passarem a tenir tennis platja i demés l’handbol platja per l’estiu.”
Carol Carmona porta vint anys entrenant. ”Volia jugar a bàsquet -recordava- però va ser l’handbol el que em va captivar. Tenim un equip molt competitiu, sempre volen guanyar i això dona un plus de pressió”. El que deia l’entrenadora es pot palpar en la gran reacció que havia tingut el seu equip el dia abans quan jugant a la pista del Sant Joan Despí (2n. classificat) i a pocs minuts del final perdent de 4 gols, la lluita constant ens va portar a empatar el partit (31-31) i poder mantenir-nos al capdavant de la taula classificatòria en solitari.
Pere Ayats, nascut a Sabadell es referia així a la seva vida esportiva “Vaig començar amb l’escola Joanot Alisanda. He passat per la Roca del Vallès i amb l’OAR he tingut la sort d¡estar amb els Aleix Gómez, des dels dotze anys, i amb ell els Torrefeta, Fernández…” No van anar les coses prou bé, en el darrer partit, ja que varen perdre a casa contra el líder el KH-7  Granollers (29-37), malgrat els esforços dels Vaillo, Peiró, Correro,…
L´OAR -fundat el 1953– compta amb cinc cents jugadors/jugadores, uns mil socis, trenta quatre competicions i vint esdeveniments, el seu president comenta que veu un futur complicat en quant a finançament. Les administracions retallen cada vegada més, excepte en l’esport femení” puntualitza.

En les nostres reunions mensuals, la de novembre, vàrem tenir com a convidat German Polo, fisioterapeuta sabadellenc de 25 anys d´edat que s´està obrint pas en el món esportiu internacional, principalment en el del motor.
“Des de molt petit i davant de la televisió, ja deia als meus pares que volia anar al Dakar. Ja ho he aconseguit, la primera vegada aquest 2024 i repetiré el proper 2025”.
Així començava la seva presentació, Germán Polo, llicenciat en Ciències de l´Esport (ex-INEF). La seva activitat com fisioterapeuta no s´atura en el Dakar, ja que la l´amplia al futbol (la temporada passada en el Centre d´Esports Sabadell) i aquesta en els equips masculí i femení del BM Granollers d´handbol. Però és en el Dakar i a l’Aràbia, on Polo s´hi troba millor.
“Allà faig de tot a més de fisioterapeuta, és a dir actuo com a conductor, com instal·lador de tendes, de cuiner, o del que faci falta. Som un equip i per carreteres que fan d´enllaç, hem de seguir i si és possible arribar al final d’etapa, abans que els corredors. Aquests el primer que busquen és dutxar-se, menjar i descansar, ja que a primera hora del matí han de tornar a competir i així durant dues setmanes. És molt estressant però a la vegada gratificant, són de sis a vuit hores dins del cotxe. El Dakar és un prova d’alt risc”, conclou Polo.
El fisioterapeuta, també porta la preparació física dels pilots i la seva aventura va començar quan va conèixer a Mikel Azcona que en dos anys va ser campió d´Europa de la Clio Cup i més tard el campionat de la Copa Mundial de Turismes, entre altres grans resultats. La “posada a punt” del pilot basc, per part de Germán Polo, va cridar l’atenció d´altres equips i conductors i la feina al sabadellenc no li va faltar.
“El tema dels esportistes i del seu tractament a nivell de massatge, nutrició és molt variat -segueix exposant Germán-, per exemple, per un conductor de cotxes la zona lumbar, les mans i les cervicals són les parts a tractar. Per als motoristes, els peus, cames i braços. També depèn si el cotxe té o no té direcció assistida, en F2 el peu de frenada, que ho fan a 90 km hora i varies vegades durant la prova, també se’l tracte de forma especial i a més quan els pilots venen del karting i la deformació del peu porta a problemes amb el maluc.“
La visió d’en Germán s’estén a l’edat de l’esportista i del seu esport. “Una cosa és el jugador d’equip que ha d’estar perfecte cada vuit dies o menys: futbol, basquet, handbol. Altres esports més individuals han d’estar bé el dia del seu campionat. Per tant, hi ha una preparació prèvia, molt més forta i molt més física i una altra de recuperació en la qual tens menys temps per recuperar-te, ja que tornes a tenir els partits de seguida. També s’ha de tractar diferent a un veterà, com pot ser Lebron James, Cristiano Ronaldo o Lewandowski, que els joves futbolistes del Barça.”
Per Germán Polo una altra experiència reeixida ha estat les Olimpíades del motor a València, disputades a Xest, en les quals Espanya ha guanyat i ell formava part d’un equip de 31 fisioterapeutes i un psicòleg.

Vàrem començar el curs 2024-25 amb un convidat de luxe, Pepe (Josep Maria) Martí Sobrepera, un jove pilot d’automobilisme de 19 anys d´edat que pertany a una coneguda família sabadellenca molt vinculada al món i al negoci del motor.
Molt segur de si mateix i amb les idees ben clares, Pepe va anar recordant de forma cronològica i ben explicada, la seva vida esportiva davant dels atents socis del Panathlon sabadellenc.
“Vaig començar com molts pilots, en el món del karting el 2016, quan tenia 11 anys, una edat una mica tardana si ho comparem amb la majoria de nens, que ho fan els 5 ó 6. Tot i això m´hi vaig adaptar aviat i tres anys més tard, quedava campió d´Espanya júnior i a l´any següent vaig córrer en el Campionat del Món, on vaig acabar el setè”.
A partit d´aquest moment, Martí va seguir aprenent i millorant, degut als entrenaments, els consells i a una vida farcida de viatges i de llargs caps de setmana (de dimecres a diumenge) fora de casa. A la vegada que segueix els seus estudis universitaris.
“Tots els pilots han passat per l´escola del karting. Vaig tenir la sort de trobar a Genís Marco, que ja havia portat a Fernando Alonso de petit, i ben segur que sense ell no hagués arribat on fins ara em trobo. Poder participar a la World Series Karting és indispensable. Són 20 ó 22 curses per tot arreu, sobre tot a Itàlia, en ciutats com Milà, Venècia, Nàpols,… El Genís em va portar a saber gestionar el vehicle i les curses”.
El pilot sabadellenc va debutar en monoplaces en la Fórmula 4, de la Unió dels Emirats Àrabs el 2021 i va tornar classificar-se setè en el campionat de pilots. Va signar amb l´equip Campos Racing per poder disputar el campionat d´Espanya de F 4.
“Estar al costat de pilots de tot arreu amb maneres distintes de conduir, també d´enginyers i tècnics amb molta experiència, vas aprenent com escollir els neumàtics, la pressió de les rodes segons si plou o fa sol o amb fred i calor,…, de la mateixa manera que els errors que fem ens serveixen de lliçó pel futur.”
El 2022 va disputar el Campionat de Fórmula Regional Asiàtica i va renovar amb Campos Racing per disputar el Campionat del Món de Fórmula 3 de la FIA (Federació Internacional d’Automobilisme).
“Vaig aconseguir cinc podis en quinze curses, no vaig ser mai guanyador, però al final vaig ser sots campió, darrere de Leclerc.

MEMBRE DEL EQUIP RED BULL
“L´any 2023 vaig passar a formar part de l´equip júnior de Red Bull, però s’ha de dir que Red Bull es centra principalment en la F1. La primera cursa de la temporada del Campionat de F 3 de la FIA vaig guanyar-la, així com la volta més ràpida en la categoria amb el Campos Racing i va ser a Bahrain.”
Per Pepe Martí, el problema és que a Espanya no es troben patrocinadors i el diner és més que indispensable en un esport d´aquestes característiques.
“Soc molt exigent amb mi mateix, tot i que a vegades en les classificacions no acabo massa bé, en les curses surto ràpid i amb atenció als meus adversaris. Frenar o no frenar a temps, saber prendre decisions en dècimes de segon, especialment quan tot l´equip es retira i tu et quedes sol dins el cotxe i amb tota la pista per davant, l´angoixa, el respirar, la motivació i també la solitud forma part del joc. Tenim psicòlegs que ajuden a superar aquests estats anímics, tot i que una vegada un representant de Red Bull em va dir: “els millors pilots del món no necessiten de psicòlegs.”
Martí va viure recentment, un episodi extrem en un aparatós accident a Bakú (Azerbaijan), quan es va trobar amb el cotxe d´un altre competidor aturat a 10 metres i sense temps de reacció vaig sortir volant per sobre d´ell a 320 km. per hora….. i tot això davant dels ulls de la meva mare, que m´acompanya a tot arreu.

Com cada any, a començaments de juliol celebrem el sopar de cloenda de la temporada anterior als locals de l’Hotel Urpí, sopar al qual hi assisteixen els nostres socis acompanyats de les respectives parelles. Enguany vàrem assolir una setantena de persones assistents. Es va comptar amb l’assistència de la tinent d’alcaldessa i regidora d’Esports del nostre Ajuntament, Montserrat Gonzàlez.
Després de l’aperitiu a peu dret, ens situàrem a les taules per gaudir del sopar. A l’hora del cafè, el nostre mestre de cerimònies, Josep M. Antentas, va donar pas a la seqüència d’actes que es va iniciar amb el parlament de Josep Masip, el nostre president que va destacar que havíem complert una temporada molt satisfactòria amb convidats de diferents activitats esportives, totes elles sens dubte, àmpliament interessants. També va tenir un emotiu record a les nostres ex sòcies, recentment traspassades, Carme Valero i Eulàlia Castañé (e.p.d.)
A continuació es va llegir l’acta de concessió del Premi Panathlon 2023, que va recaure d’acord a les votacions dels nostres socis, en l’atleta i eficient col·laborador de la Joventut Atlètica Sabadell, JAUME SILVESTRE GIRIBET, que va venir acompanyat del seu fill i de la seva neta. El Jaume en el seu parlament va agrair la distinció rebuda i va recordar els diferents períodes en els quals havia estat treballant per la J.A.S.
Tot seguit, la tinent d’alcaldessa i regidora d’Esports, Montserrat Gonzàlez va prendre la paraula per cloure l’acte i va ressaltar la importància i pes que té l’esport sabadellenc, cosa que des de la seva tribuna ha pogut constatar, per acabar agraint la nostra invitació i animant-nos a continuar en la tasca que fem en la divulgació dels valors de l’esport.

Marta Vilajosana Andreu (Barcelona 1975), actual tècnica de la Federació Catalana de Ciclisme va ser una de les pioneres del ciclisme català i espanyol.
Així ho resumia en la nostra reunió mensual: “Tot i que vaig tocar diferents esports, entre ells el bàsquet, va ser als 14 anys com a cadet que, per tradició familiar, em vaig passar al ciclisme i ho feia els diumenges competint amb els nois cadets, uns dos-cents, no hi havia cap noia. De fet excepte al País Basc on sí hi tenien campionats júniors, sub-23 i elit, poca cosa hi havia a Espanya. A Catalunya no existia la màxima categoria o d´elit”.
Vilajosana, tot i això, seguiria fins arribar a disputar 4 Tours de França, 8 Giros d´Itàlia, 10 participacions en Campionats del Món i a ser olímpica a Pequin (2008).
Guanyadora d´una etapa del Giro, també del Giro del Trentino i del Tour del Llemosí, d´entre altres victòries, fins arribar a ser Campiona d´Espanya de fons en carretera (2009) i també ho va ser de la modalitat de “persecució”.
La terrassenca continua: “Vaig haver d´anar a Itàlia i fitxar per clubs italians (2001-2010) per ser professional i poder viure del ciclisme.”
“Vaig estar-hi 10 anys i allò va ser una altra cosa, una afició brutal, patrocinadors, degut a les retransmissions esportives per RAI 3 i la prova és que les millors ciclistes de la meva època, que eren les russes, lituanes i ucraïneses, a la que podien venien a Itàlia i ja no volien tornar als seus països”.
Aquí les coses anaven d´una altra manera “Recordo, -continua la Marta- que tres noies vàrem ser seleccionades per representar Espanya en els mundials de Valkenburg (1998) i mentre els nois estaven en un hotel de luxe, nosaltres ens varen col·locar en una pensió de segona. Ni els esforços de Perico Delgado, Indurain,… per canviar-nos de lloc, amb despeses a càrrec seu, va ser possible fer-ho, bàsicament per estar tots els hotels ocupats”. La Federació…….

UN CICLISME DIFERENT
Per la Marta Vilajosana, la situació actual ha variat i ho ha fet per bé.
I quan ho diu és que ho coneix de primera mà, ja que desprès d´estar competint des dels 13 fins els 36 anys, va a passar sense pausa, a ser Tècnica de la Federació Catalana”.
“El canvi d’aquests darrers anys ha estat important i fonamental pel desenvolupament del ciclisme a casa nostra i a nivell mundial. A Catalunya ara hi ha les beques ARC (Alt Rendiment Català), tenim així mateix, 15.000 llicències –el 10% femenines- 53 escoles de ciclisme per nens i nenes de 5 a 14 anys d’edat, diversos circuits permanents pels entrenaments…. Tot això ha portat a una major divulgació gràcies a la televisió i perquè no a una major visualització de l´esport femení, en especial ara a través de l´equip de futbol femení del Barça”.
Per Vilajosana el Movistar espanyol és un equip professionalitzat totalment, així com d´altres del gran pilot internacional masculí, a excepció de l´Ineos, que esperem ho faci aviat.
La responsable tècnica de la Federació Catalana, veu en Mireia Benito, com a la millor catalana del moment i a nivell sabadellenc a Marta Romance –que va començar com atleta de la J A Sabadell, més tard tri atleta- i ara ja professional del ciclisme.
Per concloure Marta Vilajosana recorda ”Queden lluny -per fortuna- els temps en que només la sabadellenca Sandra Santanyes i jo ens trobàvem per les carreteres properes del Vallès per entrenar-nos i esperem que no tardarem massa en tenir un equip català de ciclisme femení i que alguna d´elles pugui arribar a guanyar el mateix que una Marianne Vos que ho ha estat tot en el ciclisme mundial, tan pels títols aconseguits en ruta o en pista, com pels seus guanys econòmics.

Montserrat González Ruíz, tercera Tinenta d’Alcaldessa de l’Àrea d’Economia i Serveis Centrals, és a la vegada Regidora d’Esports de l´Ajuntament de Sabadell. Ho és des de les últimes eleccions municipals. D’això fa quasi un any.

Acompanyada per Sergio Salcedo com Assessor i per Pere Carrasco, en qualitat de Tècnic d’Esports, va exposar als socis del Panathlon, el que són o seran les línies mestres de l’esport sabadellenc en aquesta legislatura del govern encapçalat per Marta Farrés.

“Com a fet de primer nivell- va exposar González- tindrem el termini de les obres al juny del Pavelló de l’Oest (Els Merinals) i la inauguració al mes de setembre. Això servirà per donar cabuda a la gran quantitat de peticions que tenim per la pràctica de l’esport en la nostra ciutat” I va continuar la Regidora. “ A la vegada tenim pendent l’estrena de forma oficial de ”La Llosa de Can Llong”, vorejant Castellarnau, per un pràctica esportiva-lúdica que acollirà activitats a l’aire lliure , tant per nens i nenes com per adults; tot i que ara ja s’està utilitzant”.

El pressupost de la regidoria que dirigeix, és de 8 milions d’euros i en qual s’hi inclou tot; despeses de personal, manteniment de les instal·lacions, promoció de l’esport, subvencions, noves competicions, etc.

“Ajudem de forma econòmica i col·laborem i dins de les nostres possibilitats amb 200 entitats esportives de Sabadell, entre elles al CN Sabadell, pels seus compromisos internacionals, i al Centre d’Esports Sabadell. També en un programa que acull l´esport escolar, el míting internacional d’atletisme en la pista coberta “Carmen Valero”; sense oblidant-se de la societat en risc d’exclusió , al no al racisme i posem una especial atenció a l’esport femení, per l’apoderament de la dona”.

Sabadell compte amb 25 poliesportius, que permeten fer activitat de tots tipus, com va ser la Copa del Món d’Esgrima  – floret masculí- o bé intentar encabir la creixent demanda de les entitats locals, les de sempre i també de noves que es creen contínuament com poden ser les de futbol sala.

“El problema és – continuà la Regidora- que no tenim prou hores hàbils per donar sortida aquesta demanda; tot i que tenim 170 espais polivalents, amb una ocupació del 100×100 principalment des de les 16 a les 23 hores. No hi més pressupost per allargar els horaris; tot i això Sabadell compleix perfectament amb el ratio d’instal·lacions d¡acord amb la seva població”, va finalitzar Montserrat González.

Regidora, Assessor i Tècnic van donar per liquidada la Fundació de l´Esport Sabadellenc, ja que la legislació actual no permet  aquest tipus d´ajuts. De fet ja no estava en funcions des de el 2015.

El director de la Fundació Barcelona Olímpica i del Museu Olímpic i de l’Esport “Joan Antoni Samaranch”, va ser el convidat del mes de març. La proximitat dels JJ.OO de París, aquest estiu i el moviment olímpic van ser el temes principals.
Terrón va recordar la creació de la Fundació. Es va constituir el primer d´abril de 1993, amb els diners sobrants del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, -un fet insòlit- el que en uns JJ.OO. sobressin diners, quan encara hi ha ciutats que els estan pagant. La seva finalitat: difondre la realitat dels Jocs de Barcelona i la de promocionar i investigar els valors culturals, ètics, esportius i de qualsevol ordre que emanen de l’ideari olímpic.
Més tard, el 2007 es va inaugurar el Museu Olímpic i de l’Esport que està ubicat al costat mateix de l’estadi de Montjuic i inserit dins la muntanya. És un equipament municipal al cent per cent.
Francesc Terrón va seguir fent un exposició del que representa per l’olimpisme conservar i donar a conèixer el llegat que van deixar els Jocs de Barcelona. Es fa a través d´un patronat, presidit pel regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona i del qual, també hi formen part la Generalitat, el Consejo Superior de Deportes i el Comitè Olímpic Espanyol, però va recalcar Terrón, “qui posa els diners és l’Ajuntament”.
Les activitats de la Fundació, es centren en el Fòrum Olímpic “Memorial Romà Cuyàs”, des del 1995 i cada dos anys, amb l’objectiu de reflexionar sobre la temàtica actual en relació amb l’esport. L’última va ser sobre la salut mental de l’esportista, que per cert va tenir una gran acollida.
El director de la Fundació, també va esmentar el BCN Esports Films, una mostra internacional de produccions audiovisuals relacionades amb el món de l´esport i els seus valors.
Tenim les aules d’història que és una plataforma composta per centres universitaris i culturals vinculats a l’esport i l´objectiu és el de promoure la història de l’esport i no ens oblidem dels reconeixements que fem als clubs catalans que són centenaris. Tenim, així mateix, una extensa biblioteca de publicacions que van des de Barcelona 92, fins els Jocs del Mediterrani (1955) i la història de l’estadi de Montjuic (1929-1992).
PARÍS 2024
Els nostres socis van poder escoltar de primera mà, cap on va el moviment olímpic i que es podrà veure a París 2024.
El problema principal del Comitè Olímpic Internacional, és el de captar l’atenció de la joventut cap als Jocs Olímpics, la qual està generalment molt poc interessada cap a ells. La manera de fer-ho, pot ser la de portar nous esports, més d’acord amb els gustos del jovent.
Així, a París hi tindrem el “break dance”, amb participació de 16 ballarins amb les modalitats de “breaking boys” i “breaking girls”, que s´aniran eliminant mútuament amb aquestes formes de ballar. Terrón, va seguir amb les proves de skate molt adaptables per nois i noies de 13 a 15 anys. De fet s’intenta portar als JJ.OO, part dels Jocs Olímpics de la Joventut, que tindran lloc a Dakar (Senegal), per primera vegada en el continent africà.
Francesc Terrón va puntualitzat que no tot es farà a París, aquest proper agost, ja que el surf viatjarà a Tahiti.
Finalment va destacar que la participació total serà de 10.000 esportistes, al 50% dels dos gèneres, 20.000 periodistes acreditats, 329 proves en joc, res a veure amb aquell París de fa cent anys (1924) amb el qual, entre altres coses hi varen competir 136 dones d´entre 3.000 participants.

Volant des de el 1931 i creat el 1953 com Aeroclub Barcelona-Sabadell, “però conegut internacionalment com Aeroclub Sabadell, tot i que mai hem figurat en la Festa de l´Esport de Sabadell, tenim 1200 socis i avui dia som el més gran d´Europa”. D’aquesta manera el seu president Pere-Joan Nogueroles va començar la seva exposició de la realitat del club, als socis del Panathlon en la seva reunió del mes de febrer.

Nogueroles, que a més és membre de l’equip nacional de vol a motor de la Federació Aeronàutica i és sots campió d´Espanya del 2023 en aquesta modalitat, va estar acompanyat pel seu vicepresident, i també practicant, David Comellas.

“Som propietaris de 43 avions que estan a disposició dels socis i tenim totes les disciplines en funcionament, des de volar en ultralleuger, vol a motor i a vela, i també l’acrobàcia i en algunes d´aquestes branques som campions de Catalunya”, va prosseguir.

Per la seva part, Comellas va insistir en la necessitat d’obrir-se al públic i així va recordar que cada tercer diumenge de mes fan una jornada de portes obertes “i el nostre objectiu és aconseguir que altres aeroclubs com els de França, Polònia, Eslovàquia o Txèquia d´entre altres països son reconeguts com dels millors i sense tenir la nostra capacitat de terreny o de mitjans”.

L’aeroport de Sabadell, situat a la carretera de Bellaterra, no té un fàcil accés i la complexitat de la propietat -una part correspon a l´entitat i l´altra a AENA- no ajuda.

“La capacitat de l’aeroport permet aterrar un avió cada cinc minuts, si convingués, en una pista de 1000 m. de llargada .Tenim 52 empleats i 270 alumnes i entre els nostres cursos de formació han sorgit pilots professionals que treballen per exemple a Vueling o Ryan-Air, que per cert en la companyia més exigent amb la capacitat del seus aviadors”, va concretar Pere-Joan Nogueroles.

President i vicepresident va estar d’acord que la modalitat competitiva del ral·li és l´especialitat més espectacular i divertida, ja que s´ha de saber pilotar, tenir en compte la velocitat de l´aparell i del vent, els girs i aterrar amb precisió.

“Un dels problemes del nostre esport -varen coincidir- és per una part que se’ns considera elitistes, quan en realitat la despesa és similar a la de qualsevol temporada d’un practicant d’esquí. L’altre que només som noticies quan hi ha accidents o bé aterrem sobre una benzinera o en una autopista”.

Es pot pilotar des de els 17 anys i no hi ha límit d’edat. Cal passar un examen mèdic per poder-ho fer. La seguretat està per sobre de tot i les revisions tècniques son constants.

Van considerar que l’ultralleuger nord-americà Cesna és el més utilitzat en un Aeroclub BCN-SBD que té un avió totalment elèctric, l’únic que existeix a Espanya.

“L’única manera de perdre la por a volar és volar” vàren sentenciar.

Vàrem començar el 2024 amb un minut de silenci en memòria de Carme Valero (sòcia de l’entitat del 1985 al 1992) i traspassada recentment.
El primer convidat de l’any va ser el periodista sabadellenc Axel Torres Xirau, comentarista, analista, etc. dels partits de La Lliga i de la Champions, a més de conseller del Centre d’Esports Sabadell. I el futbol i el seu gran poder d´atracció, va ser el tema de la nit.
“El món del futbol, és un món complex amb molts interessos i on l´esport en sí no és el més important, el que compte més és el món empresarial”, va ser l’inici del qui va treballar entre altres llocs i programes amb ”Carrusel Deportivo,” “El Larguero” o Radio Marca, etc.
“Els interessos i les pugnes entre la FIFA i la UEFA són constants i el trasllats de diverses competicions a l´Arabia Saudí, ho justifiquen per la quantitat de diners que es generen i que ho poden invertir en ajudes a clubs modestos i en la promoció del futbol” va continuar exposant Torres.
El sabadellenc va demanar una major democràcia entre els màxims organismes que lideren el futbol mundial i més transparència en l´elecció del seus col·lectius, entre els quals hi figura el de l’arbitratge.
“No estic d’acord amb la compra i trasllats de localitats dels equips, ja que es perd l´arrelament amb la societat i la ciutat; és a dir amb les franquícies” va seguir un Axel que es va mostrar escèptic en quan a la Super-lliga que té al Real Madrid i al FC Barcelona com a màxims avaladors, així com en la propera Champions: amb 36 equips dividits en quatre grups.
Torres va manifestar que la seva màxima preocupació és la de ser equilibrat en els seus comentaris a la televisió i, a més, és conseller del Centre d´Esports Sabadell.
Soc soci del Sabadell des de fa molts anys i el meu avi havia jugat al futbol, però en l’Atlètic Sabadell, i veig amb preocupació la situació actual del nostre club amb la possible compra per part d’un grup inversor italià amb una aportació milionària, com són els 7,5 milions dels quals se’n parla i l’exigència de portar un entrenador italià, del qual només es coneixen fracassos, quan nosaltres tenim l’Óscar Cano de gran solvència i reconeixement pels seus èxits, pujant equips a divisions superiors. Tot això origina una incertesa i desconcert entre la plantilla de jugadors, tècnics, empleats i socis, especialment perquè s’està ja en plena tasca de la segona part de l’actual temporada en l´ambient futbolístic.
En aquest moment d’escriure aquestes línies no se sap de forma oficial i definitiva el que pot passar amb el grup inversor italià.

Fotografia: Axel Torres en el moment de la xerrada. Autor: Àngel Viñeta