panathlonsbd_admin

Així de contundent va començar Raül Romeva i Rueda (Madrid, 1971) la seva exposició i idea del que és l’esport en l’actualitat, davant dels socis i dels convidats assistents, el president del CNS, Claudi Martí, el doctor i president del Panathlon Internacional de Barcelona, Josep Antoni Pujante.

Sintetitzar el currículum de Raül Romeva, que els nou anys va anar a viure a Caldes de Montbui, no és fàcil. Com esportista nedador i jugador de waterpolo li hem d’afegir les seves tasques d’analista polític, d’escriptor de més de vint llibres -l’últim “Esport per a tothom”-, de professor, d’ex-diputat al Parlament Europeu, d’ex-conseller d’Afers Exteriors, de Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, pel seu partit Esquerra Republicana de Catalunya.

Destituït el 28 d’octubre del 2017, pel Govern d’Espanya en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, va ingressar a presó el 2018 per rebel·lió, sedició i malversació de cabdals públics i finalment indultat –que no amnistiat- el 2021. va explicar alguns dels perquès de com es troba la nostra societat.

PERQUÈ “ESPORT PER A TOTHOM“

Romeva va comentar que “de llibres sobre l’esport ni ha molts, però aquest vol reconèixer tot allò que ja existeix i posar-ho en un contenidor que ens permeti entendre, que sigui un vector que transporti els valors positius de l’esport i no la violència, sexisme, homofòbia…, l’esport és neutre i inofensiu i és disciplina i que li va venir a la ment escriure’l quan estava el que qualifica irònicament a “l’hotel”.

“L’esport no és màgic, és compartir, gestionar i prioritzar, ja que tenim una manera de fer que vivim com en unes trinxeres, sigui l’esport escolar, el federat –hi ha 20.000 clubs i associacions a Catalunya-, l’esport salut, el de base, el de l’elit anant en una direcció però s’ha de prioritzar i a partir d’una certa edat veure on podem sobresortit més i en quins esports”.

Raül Romeva, va dir que a nivell competitiu i en l’àmbit internacional hauríem de decidir-nos i apostar pels esports en els quals podem destacar. ¿Què fa Noruega, un país de cinc milions d’habitants?. Doncs prioritzar l’esquí i aquí tenim els resultats dels JJ.OO. d’hivern a Cortina, on va ser la nació que va guanyar més medalles, davant dels Estats Units i de la Xina. Tenen neu, anem a tenir bons esquiadors. I així podríem seguir amb exemples com Austràlia, Hongria, Sèrbia, amb la natació, waterpolo, bàsquet. És a dir buscar una marca de país: “la marca Catalunya”. D’aquesta manera va expressar-se un apassionat Romeva.

Sempre parlant d’esport i afirmant que no està d’acord amb els que diuen que l’esport no és política “Ja que ho és i ho veiem cada dia en diferents situacions” i va seguir amb la recepta sanitària, la medicina en l’esport falta potenciar-la, amb un CAR de Sant Cugat on l’esport és d’elit i s’ha de saber gestionar l’esport amb els estudis i la flexibilització dels exàmens, cosa que no tots els professors entenen i particularment quan s’arriba a les proves de selectivitat on alguns veuen els esportistes uns privilegiats i elitistes.

DIVERSITAT DE MÈTODES

Sobre l’esport universitari va concloure: “Aquí tenim estudiants que fan esport en els seus clubs, mentre que en els Estats Units, que no tenen clubs ho fan a la universitat”.

Referent els mitjans de comunicació i amb l’excés de futbol, va ser taxatiu “Més que un problema dels periodistes parlant-ne tant, és l’interès empresarial del mitja pel qual treballen. S’ha de trobar, així mateix, una manera de captar l’atenció del jovent, ja que en quinze minuts de televisió en tenen més que suficient. Piqué ho va fer. inventant la Kings League.

El Comitè Olímpic Català (COC) no té futur. La legislació internacional vigent no permet anar als Jocs Olímpics si no ets un Estat. Xiular un himne nacional és una falta de respecte, foren unes de les seves darreres opinions.

Un que més interessant punt de vista sobre l’esport per a tothom és el que ens va oferir Raül Romeva.

Joan Barberà Petit, membre de la Junta Directiva del Club Natació Sabadell i de la comissió del Tennis Taula, conjuntament amb Francesc Playà, de la mateixa comissió, van actualitzar davant dels nostres socis, el moment en que es troba aquest esport, conegut anys enrere com ping-pong, dins l´entitat nedadora sabadellenca.

“Tot i que la secció va ser creada el 1963, aquesta va tenir durant molts anys un caire pràcticament social i en clau interna. Va ser a partir del 2017, amb Claudi Martí com a president del Club, quan se li va donar una caràcter més competitiu, participant en diverses competicions i prenent part en les lligues catalanes i estatals, incloent-hi la Divisió d´Honor. Fitxant jugadors i cuidant-nos a la vegada de la promoció amb nens de sis, set i vuit anys, fins arribar a guanyar un campionat d’Espanya en categoria juvenil. Això va ser possible, al dotar-nos d’un pressupost dins l’estructura del C.N. Sabadell”. Tan Barberà com Playà, estan d’acord que el tennis taula és un esport, en el qual poden formar equip un avi de 80 anys amb el seu net de 12 anys.

La revifalla del tennis taula ha estat espectacular aquests darrers vuit anys, amb jugadors d’un nivell molt alt, com Mikka O’Connor, Joan Barberà Soler i en particular Luca Khidasheli, entre els millors d’Europa amb només 17 anys. A l’èxit del campionat d´Espanya juvenil per equips, se li ha d’afegir el segon lloc individual de Karen Yang.

Amb dos convidats van tenir un record pel tennis taula sabadellenc del passat, encapçalat pel Falcons o El Ciervo, com a clubs o bé pels Weisz, Barberà i en particular per Ferran Brugada, qui s’ho passava molt malament mentalment abans de disputar una gran final; sense oblidar-nos del campió paralímpic (2016) Jordi Morales. També recordaren llocs mítics on s’hi disputaven les grans competicions com el mateix Ciervo, el col·legi Teresa Claramunt i el local Emprius (més aviat un centre cultural, que esportiu), varen formar part d’aquesta pinzellada nostàlgica.

UN ESPORT EN PLENA PROFESSIONALITZACIÓ

A la pregunta de si és pot viure del tennis taula, tant Barberà com Playà, van estar d’acord. Els bons jugadors competeixen en una mateixa setmana en vàries lligues europees, siguin les d’Alemanya, de Grècia, d’Itàlia, de França….., a raó d’uns guanys de 1.000 a 2.000 euros per partit, apart viatges i allotjament, és a dir per quatre partits poden arribar als vuit mil euros. A nivell català hi ha sis mil llicències i el C.N. Sabadell té catorze equips (amb 80 jugadors federats) que van des dels vuit anys fins els vuitanta. Tenim el Josep Madurell, que amb 87 anys ho guanya tot i que demostra que la pràctica del tennis taula pot practicar-se fins edats prou avançades.

Com tots, segueixen Playà i Barberà, aquest esport també ha evolucionat amb canvis en el reglament, les mides de la taula (costen uns 1.500 € ) o bé la raqueta o pala (uns 200 €), la mida de la pilota, etc. A Catalunya no tenim grans patrocinadors, com si ho poden tenir altres esports, encara que tenim l’excepció de l’Olot, com abans hi va haver el Fotoprix Vic, mentre que en altres comunitats de l’estat espanyol, si que en tenen.

A nivell mundial, destaquen la superioritat de la Xina -tant en homes com en dones- però poc a poc, Suècia, França s’hi estan acostant. A la pregunta de si la moda de jugar a pàdel ha afectat al tennis taula, Barberà va dir que no ho ha notat, tot afegint que aquest esport és més fàcil que el tennis taula. Com és habitual en tots els esports, l’edat dels 14 als 16 anys és crucial, ja que la joventut té altres distraccions i molts decideixen abandonar l’esport.

Referent a la pel·lícula “Marty Supreme”, sobre la vida i el camí a recórrer fins arribar a campió del món per part de Marty Hauser i interpretada per Timothée Chalament, que en el 2025 va recaptar 147 milions de dòlars, Barberà va ser taxatiu “És una ficció i quasi res del que es veu, és possible fer-ho a la realitat, però va estar bé com a promoció del tennis taula”

El difícil i sempre complicat pas del ciclisme amateur al professional va ser el tema tractat en la reunió del Panathlon de Sabadell, corresponent al mes de febrer. Els sabadellencs David Domínguez i els germans Raúl i Òscar Rota amb el president de la Unió Ciclista Sabadell i soci de l’entitat, Antoni Soler, ho varen fer palès.

Raúl Rota de 26 anys i des del 2022 en el camp professional, desprès d’haver passat per totes les categories, ho sintetitza: “Una vegada deixada l’escola de ciclisme de Terrassa, –a Sabadell no en tenim per falta d’espai (?) per construir un circuit D’entrenament- vaig seguir a Pamplona com a Sub 23 i finalment fa uns tres anys vaig convertir-me a professional, fitxant per un equip portuguès amb seu a Porto. Ara estic sense equip, per la fallida del Illes Balears-Arabay”. Malgrat les seves bones classificacions a la volta de Portugal, en diverses etapes i un 32è lloc a la general, el més gran dels germans Rota es troba en l’atur, per l’incompliment del Govern Balear, en el finançament de l’equip.

Per l’altra part, el seu germà Òscar amb triomfs en la competició de la Vila de Súria i un tercer lloc en el campionat de Sabadell, entre altres bones actuacions en categories menors. ho farà en la present temporada amb el Boavista portuguès. Els dos germans -amb un pare que va ser també professional, competint entre D’altres amb Indurain-, tenen clar la dificultat de guanyar-se la vida entre l’elit del ciclisme mundial. ”Hi ha tres divisions i una classificació per punts en la reglamentació de la Federació Internacional de Ciclisme (UCI) i són World Tour, Pro-Team i Continental. Tenim clar que, és molt difícil entrar en aquesta classificació i creiem que a Portugal tenim més opcions. Allà hi ha nou equips mentre que a Espanya només sis”.

Per David Domínguez de Castellarnau, serà la tercera temporada a Portugal. Nascut a Sabadell. el David va tocar altres esports abans “Vaig jugar a futbol fins a cadet, vaig fer atletisme amb la JAS, també mountain bike i finalment a la carretera”. No li va anar malament. El 2025 va ser quart en la classificació del GP Anicolor i va entrar en el top 10 en dues etapes de la Volta a Portugal. Ara tindrà com a company en el Boavista a Òscar Rota.

SABADELL SENSE UN CIRCUIT D’ENTRENAMENTS.
Antoni Soler es lamenta, que la ciutat de Sabadell no disposi d’un circuit per entrenar-se els ciclistes. “Ho hem demanat moltes vegades en els diversos consistoris que han passat i la resposta ha estat sempre la mateixa: “al terme municipal de Sabadell no hi ha espai suficient per crear un circuit adient per preparar futurs ciclistes”. No demanen res de l’altre món, només un espai d’un quilòmetre i mig que sigui segur i en el qual al mig es podria utilitzar pels practicants de trial i de BMX. Sense això, han d’emigrar per a Terrassa a fer-ho. No és prudent anar per la carretera a entrenar i fer-ho amb nens de 10 anys en endavant.”

Els germans Rota i també Domínguez van estar D’acord, amb la dificultat del ciclisme professional. “Cobrem -quan ho fem- el salari mínim, tenim una mena de seguretat social molt especial. Ens repartim els premis econòmics que guanyem amb els mecànics, preparadors, fisioterapeutes i ens entrenem bàsicament pels rodals de casa nostra i sols, seguint un programa establert, del qual el més important és la quantitat d’hores que corres cada dia i no la quantitat de quilometres que fem”.

La temporada és extensa actualment, ja que dura tot l’any, sigui a Austràlia, Indonesia, Índia, Amèrica o Europa i les condicions de seguretat de la competició en segons quins llocs són molt febles.

Els tres ciclistes estan d’acord que les mesures a les carreteres espanyoles a l’haver de compartir espai amb la resta del tràfic són “més bones que a Portugal o bé Itàlia, països que el metro i mig de distància entre els vehicles i la bicicleta no existeix”.

També coincideixen a l’igual que Soler, que la sortida del Tour de França a Barcelona aquest 2026, no aportarà res de nou al ciclisme en general i que serà només una bona promoció publicitària per a la ciutat.

Vàrem iniciar l’any 2026 amb l’esport dels escacs. Pere Reginaldo, jugador, dinamitzador, organitzador i ex-president de la Societat Coral Colón va puntualitzar que ”l’entitat té 130 anys de vida, és a dir abans que la Creu Alta s’incorporés a Sabadell” i Jordi Magem, nascut a Manresa, resident a Santpedor i  Gran Mestre Internacional. van exposar a grans trets la trajectòria i les activitats d’una entitat que es va reconvertir -en paraules de Reginaldo- amb la fusió de tres altres clubs de la ciutat, el darrer d’ells, El Ciervo, recollint una iniciativa de l’aleshores Regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sabadell, Josep Ayuso”.

Durant els darrers anys la Societat Coral Colón ha organitzat vuit campionats d’Espanya per equips, l’últim el passat mes d’agost i també un d’Europa. “Tenim diversos tornejos, molta activitat social i la Societat Colón compte amb 300 socis, dels quals 120 ho són per practicar els escacs i d’aquests vuitanta són escolars i quaranta adults. Així mateix, participem en una lliga que sol durar onze setmanes, essent una competició per equips en un esport individual com són els escacs”.

Jordi Magem va explicar la puntuació ELO, “és un rànquing matemàtic, que comença a comptar quan inicies la teva carrera com a jugador i aquest comptador, –al contrari d’altres esports- mai torna a zero”. Magem és mestre FIDE, mestre internacional i Gran Mestre.

Un dels problemes que tan Reginaldo, com Magem, van coincidir és el que els escacs no és un esport olímpic i això els resta visibilitat i promoció. “Tenim les nostres pròpies olimpíades, però no en tenim prou per trobar esponsorització o patrocinadors i no és una qüestió d’anys de treball, ja que la Federació Internacional en porta 103. La Federació Catalana va ser una de les fundadores d’aquesta Federació Internacional, fins que va arribar l’Espanyola i li va treure els drets”.

Magem, a la vegada entrenador del Colón, entre altres càrrecs i activitats en el món dels escacs puntualitza, “Es pot començar a jugar als cinc anys i pots seguir fins els cent o més, és un esport per tota la vida en el qual la concentració, la paciència i la preparació física son elements clau, en concret art i ciència van junts. En un estudi que es va fer es va veure que era el segon esport amb més descàrrega d’adrenalina, darrera la boxa“.

Per l’ex-president Reginaldo el joc “on-line”, ha matat l’activitat dels clubs. “Ara ningú va a les instal·lacions a trobar-se físicament, ara es juga des de casa o des del treball o des de qualsevol lloc. A Catalunya hi ha 8.000 llicències -un 12 % de categoria femenina-, però hi ha 25.000 jugadors que ho fan “on-line”, utilitzant el mòbil”.

“A les escoles hi ha un bon nivell i intentem introduir-lo en els horaris lectius, com a eina educativa, però no és fàcil si tenim present que els escacs estan considerats un esport amateur”

Tot i la poca divulgació que té en els mitjans de comunicació habituals, disposen de revistes i de portals a internet, per pal·liar aquesta falta d’interès que pateixen en la premsa quotidiana.

Tan Magem, com Reginaldo, estan d’acord que “amb la tecnologia actual, l’anàlisi de dades i altres referents, els campions del passat, no tindrien res a fer amb els actuals. Ni Fisher, Karpov, Kasparov o bé l’ordinador Deep Blue ho aconseguirien. De l’escola soviètica de fa setanta anys, hem passat a un domini dels jugadors de la Xina, Índia, Vietnam…., si exceptuem el millor i campió del món (entre el 2013 i 2023 ) el noruec Magnus Carlsen que, quan se li va preguntar com gestiona una derrota va contestar “no perdent mai”.

Un esport de pala que combina elements del tennis, del pàdel, del bàdminton i del tennis taula i que és juga en una pista de mides semblant a la del bàdminton, amb una xarxa baixa i una pilota perforada de plàstic amb pales de diferents materials i que rep el nom de pickleball, va ser el darrer protagonista de l’any 2025 per part del Panathlon Club Sabadell.

Almudena Lázaro i Jordi Vives, directius i propietaris del Club Vila Pickleball amb Eugeni Llagostera, tècnic i jugador van exposar als socis de l’entitat sabadellenca, aquest relativament nou esport, que pas a pas s’està introduint en la nostra societat.

Ajudats per un vídeo i mostrant les pales i pilotes per jugar-hi, Lázaro, Vives i Llagostera van anar explicant l’objectiu d’aquest joc. “Es tracta de colpejar la pilota per sobre de la xarxa i fer que boti al costat de l’oponent, tractant que no pugui tornar-la o que cometi errors. Es pot jugar tan individualment (un contra un) com per parelles.”
Els jocs són a onze punts i cal guanyar per un marge mínim de dos. També hi poden haver partits a quinze i a vint-i-un punts.

Almudena recorda que “Vàrem fundar el Vila Pickleball ara fa quatre anys i mig, en plena pandèmia i va ser una completa novetat, tot i que als EUA ja s’hi juga des del 1960 i el practiquen uns 50 milions d’americans en un entorn molt familiar”. Essent semblant a altres esports de pala, fa que no sigui difícil d’aprendre i esportistes com la campiona de tennis, Serena Williams, que n’és una seguidora.

Els tres convidats van estar d’acord que amb una pala –hi ha diversos models-, una pilota o bola, una xarxa i una pista n’hi ha prou. Un reglament fàcil, del qual destaca l’anomenada “cuina” (una zona en la qual no es pot jugar de volea) ho facilita.

“És un esport on poden competir jugadors amb cadira de rodes, conjuntament amb altres que no les necessiten, jugar individualment representa un esforç més físic, mentre que per parelles hi ha més estratègia”, conclou Almudena Lázaro que forma part de l’Associació de Pickleball, que està integrada dins la Federació Catalana de Tennis. “Tot i que volíem una federació pròpia, no ens està anant malament amb la de tennis, ja que ens dona cada vegada més visibilitat, ja que els tennistes no van voler que els hi passés com amb el pàdel que se’ls hi va escapar”.

A nivell competitiu, a Espanya el pickleball va introduir-se per Andalusia (la presència dels soldats americans a la base de Rota va tenir-hi molt a veure), i va anant fent camí per tot l’estat. Hi ha diverses competicions, essent una de les més importants el Pickle Pro Tour, que en la seva primera temporada ha estat un gran èxit i a Catalunya se’n prepara un pel 2026, que serà encara millor.

A Sabadell es pot jugar i passar-ho bé amb aquesta nova pràctica esportiva en les instal·lacions del Pickleball Sabadell, situat al barri de Gràcia, concretament en el carrer de Milà i Fontanals.

DAZN (es pronuncia Da Zone) és un servei de TV per streaming , creat el 2015, amb seu a Londres i que és el líder mundial a nivell d´esports. Una inversió del multimilionari ucraïnès amb passaport rus i nord-americà, Leonard Blavatnik, que a la vegada ostenta el títol de Sir.

El servei ofereix transmissions esportives en directe i sota demanda. Va començar el 2016 a Àustria, Alemanya, Japó…, el 2017 ho va fer a Canadà, mentre que un any més tard arribava a Espanya, Itàlia i Brasil.
El càrrec de vicepresident mundial a nivell de continguts recau en la persona del sabadellenc Quim Domènech. Va ser ell i la plataforma per la qual treballa els convidats del mes de novembre.

Ben recolzat pels periodistes i socis nostres, Àngel Càrceles i Sergi Garcés i quasi estrenant el seu nou càrrec, Domènech va començar a recordar els seus inicis. “Tinc un punt de connexió emocional amb Sabadell, on visc, desprès de fer-ho durant set anys a Madrid. Vaig començar aquí a la meva ciutat, a la ràdio local i també a la de Matadepera. Soc soci del Centre d´Esports on vaig treballar-hi durant una etapa de la meva vida, precisament quan el president era qui va ser regidor d´Esports del nostre Ajuntament, Josep Manuel Piedrafita”.

Desprès d´aquestes primeres experiències, Domènech va ser reclamat pel periodista i presentador de televisió, Josep Pedrerol, fent del futbol i l´esport la seva passió, tan davant com darrera de les càmeres.
“Amb Pedrerol, vaig tenir l`oportunitat de formar-me en programes de gran audiència com, Punto Pelota, El Chiringuito i Jugones i a la vegada interessar-me per la gestió d´empreses en el món de l´audiovisual “ resumeix Domènech.

DAZN LÍDER DE L’ESPORT MUNDIAL

Una sèrie de circumstàncies varen portar a Quim Domènech a la plataforma DAZN, on va demostrar la seva vàlua com a gestor i directiu.

“Tenim els drets i també acords per transmetre, sigui en directe o per demanda, les millors competicions del món, com el futbol, motor. tennis, boxa, golf… . Així podem gaudir de la Bundesliga, l’ACB, la NBA, el Mundial de Clubs, entre altres esdeveniments esportius. No és una televisió tradicional i tenim com un dels objectius captar l’atenció de la joventut, que és un sector de la població gens fàcil de mantenir, en quan a fidelitat, ja que les xarxes socials són molt actives.”
Quasi sempre viatjant i negociant, sigui amb Orange o Movistar o bé amb els grans clubs de futbol, com Barça, Madrid, Bayern de Munic o Manchester i també amb els seus dirigents com potser, el president de La Liga, Javier Tebas, afirma i exposa el periodista sabadellenc.

“El futbol i les grans competicions que comporta, siguin les grans lligues nacionals o altres campionats, és el que ho mou tot. No parem de negociar, oferint incentius buscant sempre una televisió diferent. Veurem que donar de sí la NFL, aquesta lliga professional del futbol americà, que és un autèntic show i estem expectants per com encaixa a Europa. En les transmissions a vegades tenim sorpreses agradables, com una de sumo que va tenir una gran audiència. També procurem trobar narradors i sistemes de narració que siguin atractius pels telespectadors. Recordo a Dani Pedrosa, Jorge Lorenzo, entre altres, que són uns bons comunicadors.“

Per Quim Domènech, el Mundial de futbol de l’Aràbia Saudita (2034) i la futura entrada a la Xina són els grans reptes de DAZN, sense perdre de vista uns possibles competidors, com poden ser Apple, Disney, Netflix o Prime Video.

L’advocada especialitzada en el sector esportiu i responsable de l’àrea d’esport en el despatx internacional Andersen a Barcelona, Iolanda Latorre, va donar el tret de sortida de la temporada 2025-26. Davant la major part dels nostres socis va fer amb una exposició detallada i a la vegada molt entenedora sobre els drets i obligacions dels clubs esportius i federacions esportives, en el marc jurídic, comptable i fiscal.

“De fet, legislat ho està tot en el món de l’esport -va començar la també sòcia del Panathlon Barcelona-, el que passa és que no tot arriba amb facilitat i entenedor a la major part dels clubs, molts d’ells petits i amb poca infraestructura i això genera un desconeixement de les lleis i dels reglaments”.

La feina diària de Latorre, és la de tramitar permisos davant de les administracions, l’assessorament i la consultoria dels esdeveniments en els espais públics, la recerca de patrocinis, la redacció de contractes, la representació dels clubs o entitats davant dels ens públics, etc. etc. “Tot això forma part del compliment normatiu que es coneix com a Compliance, on hi entra el dret mercantil i el dret esportiu”- va prosseguir l’advocada.

Iolanda Latorre, membre de l’Associació Catalana de Dirigents de l´Esport (ACDE) i també de l’Asociación Española de Derecho Deportivo, va insistir en el compliment de la normativa vigent. “S’han de fer les assemblees ordinàries i extraordinàries, portar un llibre d’actes, tenir un reglament de règim interior, una memòria esportiva, un registre de subvencions i tot sotmès a una auditoria. Avui dia amb un president, un secretari i un tresorer n’hi ha prou per constituir un club, tot i que si és possible es formi una junta directiva una mica més amplia, en particular amb un vicepresident, que pugui substituir el president quan calgui”.

Per Latorre és molt important i ho és pels clubs, federacions o associacions esportives el compliment de la normativa vigent per l’esport a Espanya, que no té perquè ser igual a altres estats europeus.
“Hi ha altres raons que justifiquen aquest compliment i que és que, a vegades els directius, la majoria amateurs i que dediquen de forma altruista el seu temps en els seus clubs, ho han de tenir molt present, si no volen trobar-se amb problemes jurídics i que els penalitzin, quan moltes vegades són aliens a la seva voluntat. La protecció de dades, les juntes electorals, els vots de censura, les eleccions (avui els mandats poden anar dels quatre als vuit anys), la regulació dels voluntaris, els pagaments a la Seguretat Social o Hisenda, les impugnacions, s’han de prendre amb molta cura i atenció, ja que si no el camí pot derivar cap el Tribunal de l’Esport de Catalunya, el Tribunal Superior o el Tribunal Suprem”, va resumir Iolanda Latorre, abans d’obrir-se el torn de paraules.

La controvertida Copa Amèrica de Vela, que en la seva edició número trenta set, va disputar-se a Barcelona l’any passat, va ser la protagonista en la reunió mensual (maig 2025) del Panathlon Club Sabadell.

Ho va ser a través del sabadellenc (nascut a Amposta fa 53 anys), Pep Subirats, a qui el va acompanyar el seu pare, Gil de Frederic, atent a les didàctiques explicacions del seu fill.

Pep Subirats, amb una llarga trajectòria en el món nàutic, com ho confirmen els seus quinze anys de director tècnic de la Federació Catalana de Vela, així com en el Club Nàutic de Cambrils o bé en la direcció del Campionat del Món d’Optimist a Sant Pere Pescador i a la vegada essent el mentor de Jordi Xammar (medallista olímpic) o de Sílvia Mas (bicampiona mundial), regatistes catalans en la classe 470.

Tot i ser llicenciat en Política i Sociologia, el Pep la seva vida l’ha dedicat a la nàutica i a la Copa Amèrica on va ser el màxim responsable de la seguretat o bé “Safety Manager” en la seva denominació anglesa.

“La Copa Amèrica –exposà el Pep- és el trofeu més antic de l’esport internacional, creat el 1851. Només hi ha quatre nacions guanyadores en aquests 173 anys i amb 37 edicions comptant la de Barcelona. La meva feina i la del meu equip consistia en vetllar per la seguretat de les embarcacions dels espectadors, i amb tot el que representa un esdeveniment de llarga durada i de la complexa coordinació per la multitud d´agents implicats en una prova esportiva de F.1“
“És una competició molt particular o més bé un desafiament entre el que defensa el títol de campió i els que ho volen ser (challenger), continua el sabadellenc, en un estadi que és el mar i amb unes regles que imposa qui ostenta el màxim guardó. A qui li pugui interessar, i tingui suficient diners per fer-ho, aleshores accepta el reglament i pren part en la competició”.

BARCELONA I ELS EMIRATES TEAM
Al port de Barcelona van arribar a la final l’Emirates Team de Nova Zelanda i l´Ineos de Gran Bretanya amb un resultat final de 7 regates a 2, desprès de 9 enfrontaments i per tant la renovació del títol pels neozelandesos. Apart hi varen prendre part, l´Alinghi Red Bull Racing (Suïssa), el Luna Rossa Prada Pirelli (Itàlia), el NYYC Amèrica Màgic (EUA) i l’Orient Express Racing Team (França).

Pep Subirats segueix: “Abans, però d’arribar aquest final, hi varen haver unes regates d’entrenament, tres en total: la primera a Vilanova i la Geltrú el setembre de 2023, una segona a Jiddah (Aràbia Saudita) el novembre/desembre de 2023 i retorn a Barcelona, pel tercer entrenament (agost 2024) i la final a l´octubre del mateix 2024 amb la tercera victòria seguida dels Emirates”. El Safety Manager segueix ”A més hi ha altres regates preliminars com la Louis Vuitton Cup o bé la Youth Amèrica Cup i la Puig Women´s Amèrica Cup.”

Li va tocar també, supervisar i recollir la porqueria del mar, ja que la Copa Amèrica tenia una vessant ecològica. “Hi vàrem trobar de tot, per exemple un carret de la compra (mai havia pensat que podien flotar), o bé fer-se càrrec de la vida marítima, amb especial atenció a les balenes, dofins i/o tortugues”.

En quant a l’impacte econòmic d´aquesta macro-competició hi ha diversos estudis. Un d’ells diu que és van facturar a Catalunya 1.740 milions d’euros i és van crear 12.872 llocs de treball i que el públic assistent va aportar el 57% de l´impacte directe…. Pep Subirats finalment ho sintetitza amb un “Crec que la distribució de riquesa va ser desigual.“

A la reunió del mes d’abril tinguérem com a convidats a la parella arbitral d´handbol, Andreu Marín i Nacho Garcia Serra, parella considerada la número 1 del rànquing mundial de l’arbitratge en l’handbol. Van estar acompanyats pel president de l´OAR Gràcia, Salvador Gomis.

La parella ha xiulat cinc campionats del món femenins, dos de masculins, quatre Campionats d’Europa femenins i dos de masculins, així com la final olímpica femenina de Paris 2024. Pel camí queden la Champions, la Lliga Asobal, la Copa de la Reina, però abans? “Abans -recorda Andreu Marín- veníem sovint a Sabadell a xiular al Pau Casals, a l’Arraona, a l’OAR, al Pavelló de Sol i Padrís, etc. com també a Sant Quirze, on vaig ser-ne entrenador “.

Porten 28 anys com a parella arbitral i consideren que, en aquests darrers dos anys, han arribat al cim de la seva carrera esportiva, que han de combinar amb altres ocupacions laborals.

“A nivell esportiu tot hi formant part essencial de l’espectacle, els àrbitres no estem gens considerats, al menys a nivell estatal. Ni fotografies oficials, ni recepcions politico-esportives. ni cap tipus de reconeixement…., això si ens fan fer el jurament olímpic “Aquesta és la conclusió de Marín i Garcia Serra en quan a la seva valoració per la feina feta.

La preparació d´un àrbitre d’handbol i més quan s’està a dalt de tot és constant: preparació física, examen del teu estat físic, revisió de vídeos de partits per conèixer els jugadors, com juguen, com es mouen. etc. Tot això, és primordial per d’aquesta manera poder gestionar el control del joc i guanyar-te la confiança dels jugadors i no ser manipulat. Aquesta és la conclusió a la que arriben la parella, que afegeixen “amb el temps l’àrbitre millora envellint, mentre que el jugador ho fa a l´inrevésA la reunió del mes d´abril tinguérem com a convidats a la parella arbitral d’handbol, Andreu Marín i Nacho Garcia Serra, parella considerada la número 1 del rànquing mundial de l’arbitratge en l’handbol. Van estar acompanyats pel president de l’OAR Gràcia, Salvador Gomis.

PARIS 2024, FINAL OLÍMPICA
“Ens van comunicar la designació 24 hores abans i sense poder fer-ne divulgació. De bon començament vàrem quedar en un estat de xoc, però el dia de la final hi vàrem anar molt tranquils, recordem que feia un molt bon dia climatològicament parlant. Havien 24.000 espectadors en aquesta final femenina en la qual s’enfrontaven França i Noruega (21-29). Només de sentir la “Marsellesa” cantada per tot el públic se’ns va fer difícil aguantar la emoció, teníem la “pell de gallina”. Va ser, potser, el millor moment de la nostra vida com a àrbitres, ens recorden el Nacho i l’Andreu.

Aquest 2025, el passat mes de febrer, fórem designats per xiular la final del Campionat del Món Masculí entre Dinamarca i Croàcia (32-26), països que conjuntament amb Noruega van ser els organitzadors. Però la vida d’aquesta parella continua, en un esport que, com altres busca innovar-se, canviar coses, reglaments. etc. Ara sembla que anem cap els “trios” -ens confirmen la parella catalana- compartir l’arbitratge amb un coreà i un danès, per exemple, serà cada vegada més habitual, en un esport -l’handbol- que s’assembla més al rugbi -pel contacte-, que no pas al bàsquet”.

Abel Garcia Marín (Berga 1977) és des de fa mig any el Secretari General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i per tant un home clau en la nova Conselleria d’Esports encapçalada per Berni Álvarez. En la nostra trobada mensual va estar acompanyat per Montserrat González, Tinent d’Alcaldessa i Regidora d’Esports de l’Ajuntament de Sabadell per Pere Carrasco, cap del Servei d’Esports i de Sergio Salcedo, assessor en matèria esportiva.
“Esperem que aquesta conselleria tingui continuïtat en el futur, sigui quin sigui el govern que mani a Catalunya i no ens haguem de plantejar mai més, si hi ha d’haver una Conselleria d´Esports o no”, va afirmar rotundament, aquest sabadellenc d´adopció, assessor d’esports de la Diputació de Barcelona, regidor de l’Ajuntament de Berga i ex-cap d’esports de l´Ajuntament de Mollet i a la vegada corredor de fons (el dia anterior havia participat en la mitja marató de Granollers, com a preparació per la marató de Barcelona).
“Tenir una conselleria d’esports significa poder tractar de tu a tu amb les altres conselleries del Govern i no està pendent d’intermediaris i així arribar a tenir un pressupost més alt -esperem arribar a uns 120 milions d’euros–, i poder simplificar els tràmits administratius que ara han de fer clubs i associacions, com també facilitar el tema dels estatuts i de les subvencions. En una paraula fer la vida més fàcil per a tothom que practiqui o dirigeixi l’esport.“ va continuar Abel Garcia, graduat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i amb càrrecs en l’Ajuntament de la Pobla de Lillet i en el Consell Esportiu del Berguedà.

INSTAL·LACIONS I SELECCIONS
“Les instal·lacions esportives del nostre país és una situació complexa i delicada –va seguir el Secretari General-, ja que fa molt temps que no s’hi inverteix i el deteriorament ha estat constant i ràpid. De fet el primer que vàrem fer, va ser no construir una nova instal·lació esportiva, es va preferir derruir-la per obsoleta, com va ser el pavelló de Sant Hipòlit de Voltregà. Apart tenim un pla de xoc per quatre anys amb una inversió de 28 milions d’euros.”
Un pla que anirà de bracet amb les Diputacions i els Ajuntaments i que es troba en un moment de recollida de dades, pas imprescindible per conèixer la realitat.
Sobre les seleccions catalanes, Abel Garcia va ser rotund “El camí l’han marcar les federacions respectives i també els esportistes. Nosaltres estarem sempre al seu costat donant-los-hi suport. S’ha fet amb la de Futsal i la de Corfbol. Hem de valorar les possibilitats, reconeixements, la disponibilitat econòmica, etc.”
Una altra vessant en la qual treballa la conselleria és, la del futur de l´esportista una vegada aquest ha deixat la competició per a que tingui una sortida laboral, o bé en una futura llei de mecenatge que permeti a les empreses entrar de valent en el sector esportiu amb el seu retorn fiscal.
Abel Garcia va referir-se, també, a l’Esport 360 que té l’objectiu d’aconseguir que l´esport estigui present a tot arreu, des de la salut, el turisme i altres i que tots aquests actors tinguin present en el món esportiu.