El director de la Fundació Barcelona Olímpica i del Museu Olímpic i de l’Esport “Joan Antoni Samaranch”, va ser el convidat del mes de març. La proximitat dels JJ.OO de París, aquest estiu i el moviment olímpic van ser el temes principals.
Terrón va recordar la creació de la Fundació. Es va constituir el primer d´abril de 1993, amb els diners sobrants del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, -un fet insòlit- el que en uns JJ.OO. sobressin diners, quan encara hi ha ciutats que els estan pagant. La seva finalitat: difondre la realitat dels Jocs de Barcelona i la de promocionar i investigar els valors culturals, ètics, esportius i de qualsevol ordre que emanen de l’ideari olímpic.
Més tard, el 2007 es va inaugurar el Museu Olímpic i de l’Esport que està ubicat al costat mateix de l’estadi de Montjuic i inserit dins la muntanya. És un equipament municipal al cent per cent.
Francesc Terrón va seguir fent un exposició del que representa per l’olimpisme conservar i donar a conèixer el llegat que van deixar els Jocs de Barcelona. Es fa a través d´un patronat, presidit pel regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona i del qual, també hi formen part la Generalitat, el Consejo Superior de Deportes i el Comitè Olímpic Espanyol, però va recalcar Terrón, “qui posa els diners és l’Ajuntament”.
Les activitats de la Fundació, es centren en el Fòrum Olímpic “Memorial Romà Cuyàs”, des del 1995 i cada dos anys, amb l’objectiu de reflexionar sobre la temàtica actual en relació amb l’esport. L’última va ser sobre la salut mental de l’esportista, que per cert va tenir una gran acollida.
El director de la Fundació, també va esmentar el BCN Esports Films, una mostra internacional de produccions audiovisuals relacionades amb el món de l´esport i els seus valors.
Tenim les aules d’història que és una plataforma composta per centres universitaris i culturals vinculats a l’esport i l´objectiu és el de promoure la història de l’esport i no ens oblidem dels reconeixements que fem als clubs catalans que són centenaris. Tenim, així mateix, una extensa biblioteca de publicacions que van des de Barcelona 92, fins els Jocs del Mediterrani (1955) i la història de l’estadi de Montjuic (1929-1992).
PARÍS 2024
Els nostres socis van poder escoltar de primera mà, cap on va el moviment olímpic i que es podrà veure a París 2024.
El problema principal del Comitè Olímpic Internacional, és el de captar l’atenció de la joventut cap als Jocs Olímpics, la qual està generalment molt poc interessada cap a ells. La manera de fer-ho, pot ser la de portar nous esports, més d’acord amb els gustos del jovent.
Així, a París hi tindrem el “break dance”, amb participació de 16 ballarins amb les modalitats de “breaking boys” i “breaking girls”, que s´aniran eliminant mútuament amb aquestes formes de ballar. Terrón, va seguir amb les proves de skate molt adaptables per nois i noies de 13 a 15 anys. De fet s’intenta portar als JJ.OO, part dels Jocs Olímpics de la Joventut, que tindran lloc a Dakar (Senegal), per primera vegada en el continent africà.
Francesc Terrón va puntualitzat que no tot es farà a París, aquest proper agost, ja que el surf viatjarà a Tahiti.
Finalment va destacar que la participació total serà de 10.000 esportistes, al 50% dels dos gèneres, 20.000 periodistes acreditats, 329 proves en joc, res a veure amb aquell París de fa cent anys (1924) amb el qual, entre altres coses hi varen competir 136 dones d´entre 3.000 participants.
