El Panathlon Club Sabadell va fer l’estrena de la temporada 2026-2027, amb el convidat Jordi Masip López (Sabadell 1989) porter professional de futbol, recentment retirat .
El sabadellenc va fer un breu resum de la seva trajectòria que el va portar des del Mercantil de Sabadell (va jugar-hi amb el juvenil des del 2001 al 2004), fins al FC Barcelona, per finalitzar amb el Real Valladolid CF.
“De fet -comença Masip- no vaig iniciar-me com a porter de futbol, més bé ho faig fer com a jugador de camp. Les circumstàncies en aquest cas, la manca de porters, en un partit determinat m’hi varen portar, i allà m’hi vaig quedar”.
Tot i poder fer-ho, –continua Masip- no vaig voler anar a La Masia i així quedar-me a casa. La cosa va funcionar, ja que els que es dediquen a buscar nous jugadors amb futur (tot i que molts d´ells, tenint-lo es queden pel camí) em van portar al juvenil del Barça. Era la temporada 2008-2009“.
El sabadellenc arriba com a tercer porter del FC Barcelona (Ter Stegen i Claudio Bravo, estaven per davant ) i debuta amb el Barça Atlètic de la mà de Luis Enrique. El cedeixen al Vilajuïga una temporada i torna per jugar dotze partits a segona divisió amb l’equip entrenat per Luis Enrique.
“Vaig debutar amb el primer equip blaugrana de forma oficial en el partit de la Copa del Rei contra l’Osca que vam guanyar per 8 a 1. Tot i això només vaig jugar quatre partits en tres anys. El fet de no renovar-me i les meves ganes de jugar a primera, com a titular, va fer que busqués un canvi d’aires i anés al Valladolid. Això si, vaig gaudir d´un grup extraordinari de companys com el Messi -era l´amo del vestidor-, Iniesta, Pujol, Luis Suárez…. i d´un Luis Enrique que solia dir que era el porter que millor jugava amb els peus”, resumeix Jordi Masip. Era l’any 2017.
REAL VALLADOLID
Li surt la possibilitat de fitxar pel Real Valladolid i Masip l’aprofita. Darrera queden nou títols amb el Barça (un campionat del món de clubs, una Champions, dues lligues espanyoles, tres copes del Rei, una súper copa d´Espanya i una altra d´Europa) i tretze anys amb el FC Barcelona.
El Jordi Masip ens sintetitza la seva darrera etapa futbolística. “Van ser set anys a Valladolid amb un equip i una afició apassionada i sempre amb la incertesa de saber si pujarem o baixarem. Tot i que l´exigència d´entrenaments era menor que en el Barça, la pressió era quasi la mateixa: s´havia de guanyar. Aquest 2017 vaig jugar tots els partits –que era el que volia-, vaig ser el capità durant cinc anys i em vaig sentir molt valorat i apreciat pels aficionats. Vàrem pujar a primera. En total 227 partits jugats.
Amb Ronaldo de president, el primer any va ser molt bo, després ell mateix va anar allunyant-se del club. Vaig decidir retirar-me, no que em retiressin, als 36 anys tot i tenir algunes ofertes interessants com les del Deportivo, l’Elx, el Granada…, però ja tenia altres interessos, com la família i les ganes de tornar a Sabadell.”
Masip va jugar, així mateix, onze partits amb la selecció espanyola Sub 17 i tres amb la selecció absoluta catalana.
MASIP DIXIT:
El millor porter que ha conegut: Victor Valdés.
Parar penals: S´estudien, però jo feia cas a la meva intuïció. Si decidia llançar-me a l´esquerra ho feia. Així vaig aturar-ne un a Messi
Ambient del vestidor: Quan les coses van malament i l’entrenador fa coses estranyes, la pressió dels jugadors pot portar a parlar amb el director tècnic o el president del club i finalment dur a la destitució de l´entrenador.
Representants: Els interessa anar canviant els jugadors i com més millor pels seus interessos econòmics, ara això ja passa en les categories de promoció.
Xarxes: Alguns passen d’elles, però altres s’hi mengen el coco. No pot ser que als catorze anys tinguis 200.000 seguidors.
Jordi Masip els seus 37 anys fa d’entrenador de porters al Mercantil i a la selecció catalana, amb les porteres incloses. Amb molt bona forma física –1.80m. per 70 kg-, pertany i juga amb el Barcelona Legends.