El sabadellenc Pep Tatché va venir com a convidat per explicar-nos com va obtenir el récord absolut d’Espanya de l’hora de ciclisme en pista coberta. Ho va aconseguir el passat setembre al velòdrom de les Illes Balears a Palma de Mallorca amb 45,925 kilòmetres. El rècord anterior el tenia Roberto Palavecino amb 43,864 kms., rècord que el Pep ja havia batut el 2017 aconseguint 46,274 kms en categoria màster, però que la UCI no va acceptar ja que estava programada la prova nomès per màsters. Curios, oi??

Aquest enginyer sabadellenc de 48 anys va esmerçar una gran quantitat de temps i diners per superar la burocràcia administrativa de la UCI i a més ell mateix va haver de fer de mecànic, representant, massatgista i superar el control antidopatge. Una gran prova d’autosuficiència, voluntat i perseverància.

Reprenent les reunions presencials, tinguèrem a Yassine Ouhdadi, campió en els passats JJ.PP. de Tokio com a convidat. Va guanyar la medalla d’or en els 5.000 metres en la categoria T-13 (discapacitat visual) batent el récord d’Europa amb 14 m. i 34 s. Va venir acompanyat de Benito Ojeda, tot un referent en les curses de fons.

L’actual campió, en un català perfecte, va comentar que: “Va arribar a Catalunya amb 5 anys, li agradava jugar a futbol, però va provar l’atletisme i no ho ha deixat”. Entrena al C.A.R. de Sant Cugat, sota la supervisió d’Ojeda, que manifesta que es va adonar de l’elevat potencial de Yassine, per dur-lo cap a l’atletisme de competició. Per Yassine en els seus primers Jocs, la pandèmia i les limitacions consequents no el van distreure i va aconseguir la medalla d’or (pesa uns 700 grams) i ara ja prepara el proper campionat del món, passant abans per la “Jean Bouin” i el cros de Granollers.

Amb una nova versió telemàtica, vàrem tenir a Iker Pajares com a convidat, esquaxista que està situat entre els 30 millors jugadors del món. Reconeix que a Espanya l’esquaix està amb un cert declivi, per contra compta amb una gran acceptació als EUA, Egipte, Austràlia i Europa. L’esquaix ha evolucionat molt i no té res a veure amb el de fa uns anys, ara s’ha tornat molt exigent i agressiu i les lesions sovintegen (genolls, maluc, musculars), però hi ha excel·lents jugadors actius en el rànquing amb més de 40 anys.

Va estar apunt de ser un esport olímpic (ens va passar davant el “Breakdance”), va ser una llàstima ja que hauria significat un gran impuls. Ara ens conformem amb els campionats d’Europa i del Món, però vaja jugar entre les piràmides d’Egipte o en els gratacels de Shangai o Nova York, és una passada ja que resulten molt espectaculars.

Seguint amb les xerrades telemàtiques, aquesta ocasió amb la sabadellenca Mònica Bosch que està al capdavant de la Federació des del passat octubre. Ens resumia els seus 20 anys esportius de la següent manera: “Em vaig retirar de la competició degut a lesions a l’any 2000, deixant enrere 2 JJ.OO. (Lillehammer-94 i Nagano-98), 4 mundials i 2 ors a la Universiada de Jaca-95, per passar a dedicar-se a l’esport des de la vessant d’organització i assessoria fins a incorporar-se el 2011, a l’oficina tècnica de la candidatura Barcelona-Pirineus 2022, que els alts i baixos polítics va sofrir una aturada i represa posterior.

En plena pandèmia, vàrem fer la primera reunió telemàtica i com a convidat tinguèrem al triatleta Miquel Blanchart, destacat esportista que va arribar a estar entre els 20 millors de món en aquesta especialitat esportiva. Ara amb 36 anys ha decidit retirar-se, però en el decurs de la seva carrera esportiva, ha estat campió d’Europa de duatló de llarga distància i ha disputat varis Ironman culminant-ho el 2015 amb la participació a l’Ironman de Hawai.