2026

Joan Barberà Petit, membre de la Junta Directiva del Club Natació Sabadell i de la comissió del Tennis Taula, conjuntament amb Francesc Playà, de la mateixa comissió, van actualitzar davant dels nostres socis, el moment en que es troba aquest esport, conegut anys enrere com ping-pong, dins l´entitat nedadora sabadellenca.

“Tot i que la secció va ser creada el 1963, aquesta va tenir durant molts anys un caire pràcticament social i en clau interna. Va ser a partir del 2017, amb Claudi Martí com a president del Club, quan se li va donar una caràcter més competitiu, participant en diverses competicions i prenent part en les lligues catalanes i estatals, incloent-hi la Divisió d´Honor. Fitxant jugadors i cuidant-nos a la vegada de la promoció amb nens de sis, set i vuit anys, fins arribar a guanyar un campionat d’Espanya en categoria juvenil. Això va ser possible, al dotar-nos d’un pressupost dins l’estructura del C.N. Sabadell”. Tan Barberà com Playà, estan d’acord que el tennis taula és un esport, en el qual poden formar equip un avi de 80 anys amb el seu net de 12 anys.

La revifalla del tennis taula ha estat espectacular aquests darrers vuit anys, amb jugadors d’un nivell molt alt, com Mikka O’Connor, Joan Barberà Soler i en particular Luca Khidasheli, entre els millors d’Europa amb només 17 anys. A l’èxit del campionat d´Espanya juvenil per equips, se li ha d’afegir el segon lloc individual de Karen Yang.

Amb dos convidats van tenir un record pel tennis taula sabadellenc del passat, encapçalat pel Falcons o El Ciervo, com a clubs o bé pels Weisz, Barberà i en particular per Ferran Brugada, qui s’ho passava molt malament mentalment abans de disputar una gran final; sense oblidar-nos del campió paralímpic (2016) Jordi Morales. També recordaren llocs mítics on s’hi disputaven les grans competicions com el mateix Ciervo, el col·legi Teresa Claramunt i el local Emprius (més aviat un centre cultural, que esportiu), varen formar part d’aquesta pinzellada nostàlgica.

UN ESPORT EN PLENA PROFESSIONALITZACIÓ

A la pregunta de si és pot viure del tennis taula, tant Barberà com Playà, van estar d’acord. Els bons jugadors competeixen en una mateixa setmana en vàries lligues europees, siguin les d’Alemanya, de Grècia, d’Itàlia, de França….., a raó d’uns guanys de 1.000 a 2.000 euros per partit, apart viatges i allotjament, és a dir per quatre partits poden arribar als vuit mil euros. A nivell català hi ha sis mil llicències i el C.N. Sabadell té catorze equips (amb 80 jugadors federats) que van des dels vuit anys fins els vuitanta. Tenim el Josep Madurell, que amb 87 anys ho guanya tot i que demostra que la pràctica del tennis taula pot practicar-se fins edats prou avançades.

Com tots, segueixen Playà i Barberà, aquest esport també ha evolucionat amb canvis en el reglament, les mides de la taula (costen uns 1.500 € ) o bé la raqueta o pala (uns 200 €), la mida de la pilota, etc. A Catalunya no tenim grans patrocinadors, com si ho poden tenir altres esports, encara que tenim l’excepció de l’Olot, com abans hi va haver el Fotoprix Vic, mentre que en altres comunitats de l’estat espanyol, si que en tenen.

A nivell mundial, destaquen la superioritat de la Xina -tant en homes com en dones- però poc a poc, Suècia, França s’hi estan acostant. A la pregunta de si la moda de jugar a pàdel ha afectat al tennis taula, Barberà va dir que no ho ha notat, tot afegint que aquest esport és més fàcil que el tennis taula. Com és habitual en tots els esports, l’edat dels 14 als 16 anys és crucial, ja que la joventut té altres distraccions i molts decideixen abandonar l’esport.

Referent a la pel·lícula “Marty Supreme”, sobre la vida i el camí a recórrer fins arribar a campió del món per part de Marty Hauser i interpretada per Timothée Chalament, que en el 2025 va recaptar 147 milions de dòlars, Barberà va ser taxatiu “És una ficció i quasi res del que es veu, és possible fer-ho a la realitat, però va estar bé com a promoció del tennis taula”

El difícil i sempre complicat pas del ciclisme amateur al professional va ser el tema tractat en la reunió del Panathlon de Sabadell, corresponent al mes de febrer. Els sabadellencs David Domínguez i els germans Raúl i Òscar Rota amb el president de la Unió Ciclista Sabadell i soci de l’entitat, Antoni Soler, ho varen fer palès.

Raúl Rota de 26 anys i des del 2022 en el camp professional, desprès d’haver passat per totes les categories, ho sintetitza: “Una vegada deixada l’escola de ciclisme de Terrassa, –a Sabadell no en tenim per falta d’espai (?) per construir un circuit D’entrenament- vaig seguir a Pamplona com a Sub 23 i finalment fa uns tres anys vaig convertir-me a professional, fitxant per un equip portuguès amb seu a Porto. Ara estic sense equip, per la fallida del Illes Balears-Arabay”. Malgrat les seves bones classificacions a la volta de Portugal, en diverses etapes i un 32è lloc a la general, el més gran dels germans Rota es troba en l’atur, per l’incompliment del Govern Balear, en el finançament de l’equip.

Per l’altra part, el seu germà Òscar amb triomfs en la competició de la Vila de Súria i un tercer lloc en el campionat de Sabadell, entre altres bones actuacions en categories menors. ho farà en la present temporada amb el Boavista portuguès. Els dos germans -amb un pare que va ser també professional, competint entre D’altres amb Indurain-, tenen clar la dificultat de guanyar-se la vida entre l’elit del ciclisme mundial. ”Hi ha tres divisions i una classificació per punts en la reglamentació de la Federació Internacional de Ciclisme (UCI) i són World Tour, Pro-Team i Continental. Tenim clar que, és molt difícil entrar en aquesta classificació i creiem que a Portugal tenim més opcions. Allà hi ha nou equips mentre que a Espanya només sis”.

Per David Domínguez de Castellarnau, serà la tercera temporada a Portugal. Nascut a Sabadell. el David va tocar altres esports abans “Vaig jugar a futbol fins a cadet, vaig fer atletisme amb la JAS, també mountain bike i finalment a la carretera”. No li va anar malament. El 2025 va ser quart en la classificació del GP Anicolor i va entrar en el top 10 en dues etapes de la Volta a Portugal. Ara tindrà com a company en el Boavista a Òscar Rota.

SABADELL SENSE UN CIRCUIT D’ENTRENAMENTS.
Antoni Soler es lamenta, que la ciutat de Sabadell no disposi d’un circuit per entrenar-se els ciclistes. “Ho hem demanat moltes vegades en els diversos consistoris que han passat i la resposta ha estat sempre la mateixa: “al terme municipal de Sabadell no hi ha espai suficient per crear un circuit adient per preparar futurs ciclistes”. No demanen res de l’altre món, només un espai d’un quilòmetre i mig que sigui segur i en el qual al mig es podria utilitzar pels practicants de trial i de BMX. Sense això, han d’emigrar per a Terrassa a fer-ho. No és prudent anar per la carretera a entrenar i fer-ho amb nens de 10 anys en endavant.”

Els germans Rota i també Domínguez van estar D’acord, amb la dificultat del ciclisme professional. “Cobrem -quan ho fem- el salari mínim, tenim una mena de seguretat social molt especial. Ens repartim els premis econòmics que guanyem amb els mecànics, preparadors, fisioterapeutes i ens entrenem bàsicament pels rodals de casa nostra i sols, seguint un programa establert, del qual el més important és la quantitat d’hores que corres cada dia i no la quantitat de quilometres que fem”.

La temporada és extensa actualment, ja que dura tot l’any, sigui a Austràlia, Indonesia, Índia, Amèrica o Europa i les condicions de seguretat de la competició en segons quins llocs són molt febles.

Els tres ciclistes estan d’acord que les mesures a les carreteres espanyoles a l’haver de compartir espai amb la resta del tràfic són “més bones que a Portugal o bé Itàlia, països que el metro i mig de distància entre els vehicles i la bicicleta no existeix”.

També coincideixen a l’igual que Soler, que la sortida del Tour de França a Barcelona aquest 2026, no aportarà res de nou al ciclisme en general i que serà només una bona promoció publicitària per a la ciutat.

Vàrem iniciar l’any 2026 amb l’esport dels escacs. Pere Reginaldo, jugador, dinamitzador, organitzador i ex-president de la Societat Coral Colón va puntualitzar que ”l’entitat té 130 anys de vida, és a dir abans que la Creu Alta s’incorporés a Sabadell” i Jordi Magem, nascut a Manresa, resident a Santpedor i  Gran Mestre Internacional. van exposar a grans trets la trajectòria i les activitats d’una entitat que es va reconvertir -en paraules de Reginaldo- amb la fusió de tres altres clubs de la ciutat, el darrer d’ells, El Ciervo, recollint una iniciativa de l’aleshores Regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sabadell, Josep Ayuso”.

Durant els darrers anys la Societat Coral Colón ha organitzat vuit campionats d’Espanya per equips, l’últim el passat mes d’agost i també un d’Europa. “Tenim diversos tornejos, molta activitat social i la Societat Colón compte amb 300 socis, dels quals 120 ho són per practicar els escacs i d’aquests vuitanta són escolars i quaranta adults. Així mateix, participem en una lliga que sol durar onze setmanes, essent una competició per equips en un esport individual com són els escacs”.

Jordi Magem va explicar la puntuació ELO, “és un rànquing matemàtic, que comença a comptar quan inicies la teva carrera com a jugador i aquest comptador, –al contrari d’altres esports- mai torna a zero”. Magem és mestre FIDE, mestre internacional i Gran Mestre.

Un dels problemes que tan Reginaldo, com Magem, van coincidir és el que els escacs no és un esport olímpic i això els resta visibilitat i promoció. “Tenim les nostres pròpies olimpíades, però no en tenim prou per trobar esponsorització o patrocinadors i no és una qüestió d’anys de treball, ja que la Federació Internacional en porta 103. La Federació Catalana va ser una de les fundadores d’aquesta Federació Internacional, fins que va arribar l’Espanyola i li va treure els drets”.

Magem, a la vegada entrenador del Colón, entre altres càrrecs i activitats en el món dels escacs puntualitza, “Es pot començar a jugar als cinc anys i pots seguir fins els cent o més, és un esport per tota la vida en el qual la concentració, la paciència i la preparació física son elements clau, en concret art i ciència van junts. En un estudi que es va fer es va veure que era el segon esport amb més descàrrega d’adrenalina, darrera la boxa“.

Per l’ex-president Reginaldo el joc “on-line”, ha matat l’activitat dels clubs. “Ara ningú va a les instal·lacions a trobar-se físicament, ara es juga des de casa o des del treball o des de qualsevol lloc. A Catalunya hi ha 8.000 llicències -un 12 % de categoria femenina-, però hi ha 25.000 jugadors que ho fan “on-line”, utilitzant el mòbil”.

“A les escoles hi ha un bon nivell i intentem introduir-lo en els horaris lectius, com a eina educativa, però no és fàcil si tenim present que els escacs estan considerats un esport amateur”

Tot i la poca divulgació que té en els mitjans de comunicació habituals, disposen de revistes i de portals a internet, per pal·liar aquesta falta d’interès que pateixen en la premsa quotidiana.

Tan Magem, com Reginaldo, estan d’acord que “amb la tecnologia actual, l’anàlisi de dades i altres referents, els campions del passat, no tindrien res a fer amb els actuals. Ni Fisher, Karpov, Kasparov o bé l’ordinador Deep Blue ho aconseguirien. De l’escola soviètica de fa setanta anys, hem passat a un domini dels jugadors de la Xina, Índia, Vietnam…., si exceptuem el millor i campió del món (entre el 2013 i 2023 ) el noruec Magnus Carlsen que, quan se li va preguntar com gestiona una derrota va contestar “no perdent mai”.