Skip to main content
Category

2025

SITUACIÓ DEL TENNIS CATALÀ

By 2025 No Comments

“Haver liquidat un deute històric de 6,1 milions d´euros el 31 de desembre passat, dos anys abans del previst, ha resultat un gran esforç per la Federació del Tennis Català”. D’aquesta manera el president de la Federació Catalana de Tennis, Jordi Tamayo (Barcelona 1981) exposava els seus punts de vista, amb la companyia dels presidents del Club Tennis Sabadell i del Cercle Sabadellès.

3.000 tècnics i 1.800 pistes per practicar un esport que segueix la seva expansió i innovació com l’aparició del pickleball, una modalitat esportiva que combina elements del tennis, pàdel, bàdminton i tennis de taula i que va néixer als Estats Units el 1965 i ja té uns 50 milions de practicants, mentre que a Espanya n’hi han uns 20.000.
“També vàrem apropar-nos al pàdel, per poder optimitzar esforços i diners, però no va resultar possible, tot hi que creia i crec que hauria estat molt beneficiós per les dues parts”, continua Tamayo -advocat de professió-, que lidera la Federació des del 2017 i que combina aquesta tasca amb la presidència del Comitè de Tennis en Cadira de Rodes de la ITF i també amb altres càrrecs a nivell nacional i internacional.

“El que fem és donar la possibilitat de practicar tennis a tots els nivells, amb persones que tenen capacitats diverses -no m’agrada dir discapacitats- com jugadors que amb pròtesis poder jugar al Para-Standing Tennis, especialitat reconeguda per la Federació Internacional”, afegeix Tamayo. Un Para- Standing que varen celebrar uns Campionats d´Europa a Barcelona (2024) i que es faran a nivell mundial aquest 2025.

EL MOMENT DEL TENNIS CATALÀ
“És evident que el temps dels Corretja, Costa, ….. han passat i que actualment en el tennis mundial masculí, entre els cent primers. només hi tenim a Ramos i Granollers. Tot ha canviat molt des dels temps del patrocini de Bimbo (1992), per exemple. Ara hi ha representants dels tennistes, empreses que organitzen competicions, acadèmies de tennis i els jugadors i jugadores es passen 42 setmanes a l’any viatjant, participant en els diferents tornejos que figuren en el calendari internacional. Abans Catalunya dominava, ara ja no, València, Andalusia, ….. i d’altres ens van per davant. Tot i això soc optimista, ja que una vegada resolt el deute podrem ajudar més als clubs i als jugadors”, va resumir Tamayo.

El president català es va queixar de la manca d´una llei de mecenatge, dels pocs recursos de la Conselleria de l’Esport i de l’Activitat Física i que una possible reducció en el nombre de les federacions esportives catalanes (71), seria millor per l´esport català. Les comparacions amb el tennis francès (més d´un milió de jugadors i 470 milions d´euros de pressupost) o bé amb el suís (15 milions) estan molt per sobre del tennis espanyol amb 95.000 llicències i 12 milions d´euros per dedicar-hi.

UN NOU ESPORT: LA MARXA AQUÀTICA

By 2025 No Comments

Un nou esport s’està obrint pas, encara que lentament, en la xarxa d’activitats esportives. Es tracta de la marxa aquàtica. Els nostres socis van tenir l’oportunitat de conèixer-lo a través de Pere Vivancos, seleccionador/entrenador i de Francesc Sentís, àrbitre internacional d’aquest esport i a la vegada regidor d’esports de l´Ajuntament de Creixell (Tarragonès).

Ajudat per vídeos, Vivancos explica que és la marxa aquàtica: “Es una activitat física o esport que consisteix en caminar en un medi aquàtic amb el nivell correcte d’immersió (BNI); és a dir, amb un nivell d’aigua òptim entre el melic i les aixelles, amb o sense eines no motoritzades, com per exemple un rem”
“La marxa aquàtica és ara una pràctica coneguda i reconeguda a tot França, que la va pensar i reglamentar Thomas Wallyn, fa més de 20 anys. De fet era un mètode d’entrenament que usaven els remers, cercant un tipus de musculació per treballar els músculs antagonistes, o sigui aquells que no són motors al rem i que pateixen dèficit muscular en relació amb els músculs importants com els bíceps i els quàdriceps. La idea era reequilibrar la musculatura dels remers, especialment els d’alt nivell”

Segons Pere Vivancos, és una activitat esportiva indicada per a totes les edats i condicions físiques i els beneficis són evidents i alguns d’ells són aquests:
– El nostre cos pesa la meitat: no tenim impacte a les articulacions i la progressió és suau.
– Millora la nostra circulació sanguínia, la pressió de l’aigua afavoreix el retorn venós a les nostres extremitats.
– Els minerals de l’aigua i oligoelements enriqueixen el nostre cos, així com l’aire que respirem enriquit de iode marí.
– L’aigua afavoreix també la circulació sanguínia.

LA MARXA AQUÀTICA A CATALUNYA.
Tan Vivancos com Sentís van confirmar que aquesta modalitat esportiva va arribar a Catalunya l’any 2017, dos anys més tard comencen els cursos i va ser el 2020 quan la FEEC (Federació d´Entitats Excursionistes de Catalunya) es fa càrrec d’aquest esport i l’inclou en la seva federació. Altres països, com Itàlia, Grècia o Algèria segueixen els mateixos passos, però no ho fa la FEDME (Federació Espanyola de Deports de Muntanya i Escalada), que considera que ha de ser la de Natació, la qual se n’ocupi. Per tant, no hi ha Federació Espanyola, però si Catalana, a través de la FEEC.
Vivancos, puntualitza que això forma part del senderisme i per això està a casa nostra incorporat a la FEEC. “Al marge de les activitats federatives, nosaltres com a club Kepa Creixell tenim un calendari de competicions des de gener a desembre, en el qual hi tenim totes les categories d’edat (una persona de 75 anys, pot ser un dels millors), distancies i modalitats, tan individuals com en binomis i ara estem en converses amb la ONCE per ser un dels esports integradors pel col·lectiu de cecs.”

Una de les tasques més feixugues per Vivancos i Sentís és trobar platges adequades per la pràctica de la marxa aquàtica, tenint en compte la orografia de la costa catalana i de moment Roses, Vilanova i la Geltrú, Castelldefels, Altafulla …. en són un bon exemple, en un esport que al marge del benefici físic que comporta, existeix la vessant competitiva que si bé França és la número ú, Catalunya ja li comença a guanyar terreny en alguna prova com es va demostrar en els passats campionats, per exemple el disputat a Mandelieu la Napoule (Costa Blava) en la prova de 800 m. Una distància que els primers o primeres ho fan en uns dotze minuts.
De moment el lloc més segur i pràctic per aquest esport és anar tan l’estiu com l’hivern a Creixell i provar-ho.