2025

Un esport de pala que combina elements del tennis, del pàdel, del bàdminton i del tennis taula i que és juga en una pista de mides semblant a la del bàdminton, amb una xarxa baixa i una pilota perforada de plàstic amb pales de diferents materials i que rep el nom de pickleball, va ser el darrer protagonista de l’any 2025 per part del Panathlon Club Sabadell.

Almudena Lázaro i Jordi Vives, directius i propietaris del Club Vila Pickleball amb Eugeni Llagostera, tècnic i jugador van exposar als socis de l’entitat sabadellenca, aquest relativament nou esport, que pas a pas s’està introduint en la nostra societat.

Ajudats per un vídeo i mostrant les pales i pilotes per jugar-hi, Lázaro, Vives i Llagostera van anar explicant l’objectiu d’aquest joc. “Es tracta de colpejar la pilota per sobre de la xarxa i fer que boti al costat de l’oponent, tractant que no pugui tornar-la o que cometi errors. Es pot jugar tan individualment (un contra un) com per parelles.”
Els jocs són a onze punts i cal guanyar per un marge mínim de dos. També hi poden haver partits a quinze i a vint-i-un punts.

Almudena recorda que “Vàrem fundar el Vila Pickleball ara fa quatre anys i mig, en plena pandèmia i va ser una completa novetat, tot i que als EUA ja s’hi juga des del 1960 i el practiquen uns 50 milions d’americans en un entorn molt familiar”. Essent semblant a altres esports de pala, fa que no sigui difícil d’aprendre i esportistes com la campiona de tennis, Serena Williams, que n’és una seguidora.

Els tres convidats van estar d’acord que amb una pala –hi ha diversos models-, una pilota o bola, una xarxa i una pista n’hi ha prou. Un reglament fàcil, del qual destaca l’anomenada “cuina” (una zona en la qual no es pot jugar de volea) ho facilita.

“És un esport on poden competir jugadors amb cadira de rodes, conjuntament amb altres que no les necessiten, jugar individualment representa un esforç més físic, mentre que per parelles hi ha més estratègia”, conclou Almudena Lázaro que forma part de l’Associació de Pickleball, que està integrada dins la Federació Catalana de Tennis. “Tot i que volíem una federació pròpia, no ens està anant malament amb la de tennis, ja que ens dona cada vegada més visibilitat, ja que els tennistes no van voler que els hi passés com amb el pàdel que se’ls hi va escapar”.

A nivell competitiu, a Espanya el pickleball va introduir-se per Andalusia (la presència dels soldats americans a la base de Rota va tenir-hi molt a veure), i va anant fent camí per tot l’estat. Hi ha diverses competicions, essent una de les més importants el Pickle Pro Tour, que en la seva primera temporada ha estat un gran èxit i a Catalunya se’n prepara un pel 2026, que serà encara millor.

A Sabadell es pot jugar i passar-ho bé amb aquesta nova pràctica esportiva en les instal·lacions del Pickleball Sabadell, situat al barri de Gràcia, concretament en el carrer de Milà i Fontanals.

DAZN (es pronuncia Da Zone) és un servei de TV per streaming , creat el 2015, amb seu a Londres i que és el líder mundial a nivell d´esports. Una inversió del multimilionari ucraïnès amb passaport rus i nord-americà, Leonard Blavatnik, que a la vegada ostenta el títol de Sir.

El servei ofereix transmissions esportives en directe i sota demanda. Va començar el 2016 a Àustria, Alemanya, Japó…, el 2017 ho va fer a Canadà, mentre que un any més tard arribava a Espanya, Itàlia i Brasil.
El càrrec de vicepresident mundial a nivell de continguts recau en la persona del sabadellenc Quim Domènech. Va ser ell i la plataforma per la qual treballa els convidats del mes de novembre.

Ben recolzat pels periodistes i socis nostres, Àngel Càrceles i Sergi Garcés i quasi estrenant el seu nou càrrec, Domènech va començar a recordar els seus inicis. “Tinc un punt de connexió emocional amb Sabadell, on visc, desprès de fer-ho durant set anys a Madrid. Vaig començar aquí a la meva ciutat, a la ràdio local i també a la de Matadepera. Soc soci del Centre d´Esports on vaig treballar-hi durant una etapa de la meva vida, precisament quan el president era qui va ser regidor d´Esports del nostre Ajuntament, Josep Manuel Piedrafita”.

Desprès d´aquestes primeres experiències, Domènech va ser reclamat pel periodista i presentador de televisió, Josep Pedrerol, fent del futbol i l´esport la seva passió, tan davant com darrera de les càmeres.
“Amb Pedrerol, vaig tenir l`oportunitat de formar-me en programes de gran audiència com, Punto Pelota, El Chiringuito i Jugones i a la vegada interessar-me per la gestió d´empreses en el món de l´audiovisual “ resumeix Domènech.

DAZN LÍDER DE L’ESPORT MUNDIAL

Una sèrie de circumstàncies varen portar a Quim Domènech a la plataforma DAZN, on va demostrar la seva vàlua com a gestor i directiu.

“Tenim els drets i també acords per transmetre, sigui en directe o per demanda, les millors competicions del món, com el futbol, motor. tennis, boxa, golf… . Així podem gaudir de la Bundesliga, l’ACB, la NBA, el Mundial de Clubs, entre altres esdeveniments esportius. No és una televisió tradicional i tenim com un dels objectius captar l’atenció de la joventut, que és un sector de la població gens fàcil de mantenir, en quan a fidelitat, ja que les xarxes socials són molt actives.”
Quasi sempre viatjant i negociant, sigui amb Orange o Movistar o bé amb els grans clubs de futbol, com Barça, Madrid, Bayern de Munic o Manchester i també amb els seus dirigents com potser, el president de La Liga, Javier Tebas, afirma i exposa el periodista sabadellenc.

“El futbol i les grans competicions que comporta, siguin les grans lligues nacionals o altres campionats, és el que ho mou tot. No parem de negociar, oferint incentius buscant sempre una televisió diferent. Veurem que donar de sí la NFL, aquesta lliga professional del futbol americà, que és un autèntic show i estem expectants per com encaixa a Europa. En les transmissions a vegades tenim sorpreses agradables, com una de sumo que va tenir una gran audiència. També procurem trobar narradors i sistemes de narració que siguin atractius pels telespectadors. Recordo a Dani Pedrosa, Jorge Lorenzo, entre altres, que són uns bons comunicadors.“

Per Quim Domènech, el Mundial de futbol de l’Aràbia Saudita (2034) i la futura entrada a la Xina són els grans reptes de DAZN, sense perdre de vista uns possibles competidors, com poden ser Apple, Disney, Netflix o Prime Video.

L’advocada especialitzada en el sector esportiu i responsable de l’àrea d’esport en el despatx internacional Andersen a Barcelona, Iolanda Latorre, va donar el tret de sortida de la temporada 2025-26. Davant la major part dels nostres socis va fer amb una exposició detallada i a la vegada molt entenedora sobre els drets i obligacions dels clubs esportius i federacions esportives, en el marc jurídic, comptable i fiscal.

“De fet, legislat ho està tot en el món de l’esport -va començar la també sòcia del Panathlon Barcelona-, el que passa és que no tot arriba amb facilitat i entenedor a la major part dels clubs, molts d’ells petits i amb poca infraestructura i això genera un desconeixement de les lleis i dels reglaments”.

La feina diària de Latorre, és la de tramitar permisos davant de les administracions, l’assessorament i la consultoria dels esdeveniments en els espais públics, la recerca de patrocinis, la redacció de contractes, la representació dels clubs o entitats davant dels ens públics, etc. etc. “Tot això forma part del compliment normatiu que es coneix com a Compliance, on hi entra el dret mercantil i el dret esportiu”- va prosseguir l’advocada.

Iolanda Latorre, membre de l’Associació Catalana de Dirigents de l´Esport (ACDE) i també de l’Asociación Española de Derecho Deportivo, va insistir en el compliment de la normativa vigent. “S’han de fer les assemblees ordinàries i extraordinàries, portar un llibre d’actes, tenir un reglament de règim interior, una memòria esportiva, un registre de subvencions i tot sotmès a una auditoria. Avui dia amb un president, un secretari i un tresorer n’hi ha prou per constituir un club, tot i que si és possible es formi una junta directiva una mica més amplia, en particular amb un vicepresident, que pugui substituir el president quan calgui”.

Per Latorre és molt important i ho és pels clubs, federacions o associacions esportives el compliment de la normativa vigent per l’esport a Espanya, que no té perquè ser igual a altres estats europeus.
“Hi ha altres raons que justifiquen aquest compliment i que és que, a vegades els directius, la majoria amateurs i que dediquen de forma altruista el seu temps en els seus clubs, ho han de tenir molt present, si no volen trobar-se amb problemes jurídics i que els penalitzin, quan moltes vegades són aliens a la seva voluntat. La protecció de dades, les juntes electorals, els vots de censura, les eleccions (avui els mandats poden anar dels quatre als vuit anys), la regulació dels voluntaris, els pagaments a la Seguretat Social o Hisenda, les impugnacions, s’han de prendre amb molta cura i atenció, ja que si no el camí pot derivar cap el Tribunal de l’Esport de Catalunya, el Tribunal Superior o el Tribunal Suprem”, va resumir Iolanda Latorre, abans d’obrir-se el torn de paraules.

La controvertida Copa Amèrica de Vela, que en la seva edició número trenta set, va disputar-se a Barcelona l’any passat, va ser la protagonista en la reunió mensual (maig 2025) del Panathlon Club Sabadell.

Ho va ser a través del sabadellenc (nascut a Amposta fa 53 anys), Pep Subirats, a qui el va acompanyar el seu pare, Gil de Frederic, atent a les didàctiques explicacions del seu fill.

Pep Subirats, amb una llarga trajectòria en el món nàutic, com ho confirmen els seus quinze anys de director tècnic de la Federació Catalana de Vela, així com en el Club Nàutic de Cambrils o bé en la direcció del Campionat del Món d’Optimist a Sant Pere Pescador i a la vegada essent el mentor de Jordi Xammar (medallista olímpic) o de Sílvia Mas (bicampiona mundial), regatistes catalans en la classe 470.

Tot i ser llicenciat en Política i Sociologia, el Pep la seva vida l’ha dedicat a la nàutica i a la Copa Amèrica on va ser el màxim responsable de la seguretat o bé “Safety Manager” en la seva denominació anglesa.

“La Copa Amèrica –exposà el Pep- és el trofeu més antic de l’esport internacional, creat el 1851. Només hi ha quatre nacions guanyadores en aquests 173 anys i amb 37 edicions comptant la de Barcelona. La meva feina i la del meu equip consistia en vetllar per la seguretat de les embarcacions dels espectadors, i amb tot el que representa un esdeveniment de llarga durada i de la complexa coordinació per la multitud d´agents implicats en una prova esportiva de F.1“
“És una competició molt particular o més bé un desafiament entre el que defensa el títol de campió i els que ho volen ser (challenger), continua el sabadellenc, en un estadi que és el mar i amb unes regles que imposa qui ostenta el màxim guardó. A qui li pugui interessar, i tingui suficient diners per fer-ho, aleshores accepta el reglament i pren part en la competició”.

BARCELONA I ELS EMIRATES TEAM
Al port de Barcelona van arribar a la final l’Emirates Team de Nova Zelanda i l´Ineos de Gran Bretanya amb un resultat final de 7 regates a 2, desprès de 9 enfrontaments i per tant la renovació del títol pels neozelandesos. Apart hi varen prendre part, l´Alinghi Red Bull Racing (Suïssa), el Luna Rossa Prada Pirelli (Itàlia), el NYYC Amèrica Màgic (EUA) i l’Orient Express Racing Team (França).

Pep Subirats segueix: “Abans, però d’arribar aquest final, hi varen haver unes regates d’entrenament, tres en total: la primera a Vilanova i la Geltrú el setembre de 2023, una segona a Jiddah (Aràbia Saudita) el novembre/desembre de 2023 i retorn a Barcelona, pel tercer entrenament (agost 2024) i la final a l´octubre del mateix 2024 amb la tercera victòria seguida dels Emirates”. El Safety Manager segueix ”A més hi ha altres regates preliminars com la Louis Vuitton Cup o bé la Youth Amèrica Cup i la Puig Women´s Amèrica Cup.”

Li va tocar també, supervisar i recollir la porqueria del mar, ja que la Copa Amèrica tenia una vessant ecològica. “Hi vàrem trobar de tot, per exemple un carret de la compra (mai havia pensat que podien flotar), o bé fer-se càrrec de la vida marítima, amb especial atenció a les balenes, dofins i/o tortugues”.

En quant a l’impacte econòmic d´aquesta macro-competició hi ha diversos estudis. Un d’ells diu que és van facturar a Catalunya 1.740 milions d’euros i és van crear 12.872 llocs de treball i que el públic assistent va aportar el 57% de l´impacte directe…. Pep Subirats finalment ho sintetitza amb un “Crec que la distribució de riquesa va ser desigual.“

A la reunió del mes d’abril tinguérem com a convidats a la parella arbitral d´handbol, Andreu Marín i Nacho Garcia Serra, parella considerada la número 1 del rànquing mundial de l’arbitratge en l’handbol. Van estar acompanyats pel president de l´OAR Gràcia, Salvador Gomis.

La parella ha xiulat cinc campionats del món femenins, dos de masculins, quatre Campionats d’Europa femenins i dos de masculins, així com la final olímpica femenina de Paris 2024. Pel camí queden la Champions, la Lliga Asobal, la Copa de la Reina, però abans? “Abans -recorda Andreu Marín- veníem sovint a Sabadell a xiular al Pau Casals, a l’Arraona, a l’OAR, al Pavelló de Sol i Padrís, etc. com també a Sant Quirze, on vaig ser-ne entrenador “.

Porten 28 anys com a parella arbitral i consideren que, en aquests darrers dos anys, han arribat al cim de la seva carrera esportiva, que han de combinar amb altres ocupacions laborals.

“A nivell esportiu tot hi formant part essencial de l’espectacle, els àrbitres no estem gens considerats, al menys a nivell estatal. Ni fotografies oficials, ni recepcions politico-esportives. ni cap tipus de reconeixement…., això si ens fan fer el jurament olímpic “Aquesta és la conclusió de Marín i Garcia Serra en quan a la seva valoració per la feina feta.

La preparació d´un àrbitre d’handbol i més quan s’està a dalt de tot és constant: preparació física, examen del teu estat físic, revisió de vídeos de partits per conèixer els jugadors, com juguen, com es mouen. etc. Tot això, és primordial per d’aquesta manera poder gestionar el control del joc i guanyar-te la confiança dels jugadors i no ser manipulat. Aquesta és la conclusió a la que arriben la parella, que afegeixen “amb el temps l’àrbitre millora envellint, mentre que el jugador ho fa a l´inrevésA la reunió del mes d´abril tinguérem com a convidats a la parella arbitral d’handbol, Andreu Marín i Nacho Garcia Serra, parella considerada la número 1 del rànquing mundial de l’arbitratge en l’handbol. Van estar acompanyats pel president de l’OAR Gràcia, Salvador Gomis.

PARIS 2024, FINAL OLÍMPICA
“Ens van comunicar la designació 24 hores abans i sense poder fer-ne divulgació. De bon començament vàrem quedar en un estat de xoc, però el dia de la final hi vàrem anar molt tranquils, recordem que feia un molt bon dia climatològicament parlant. Havien 24.000 espectadors en aquesta final femenina en la qual s’enfrontaven França i Noruega (21-29). Només de sentir la “Marsellesa” cantada per tot el públic se’ns va fer difícil aguantar la emoció, teníem la “pell de gallina”. Va ser, potser, el millor moment de la nostra vida com a àrbitres, ens recorden el Nacho i l’Andreu.

Aquest 2025, el passat mes de febrer, fórem designats per xiular la final del Campionat del Món Masculí entre Dinamarca i Croàcia (32-26), països que conjuntament amb Noruega van ser els organitzadors. Però la vida d’aquesta parella continua, en un esport que, com altres busca innovar-se, canviar coses, reglaments. etc. Ara sembla que anem cap els “trios” -ens confirmen la parella catalana- compartir l’arbitratge amb un coreà i un danès, per exemple, serà cada vegada més habitual, en un esport -l’handbol- que s’assembla més al rugbi -pel contacte-, que no pas al bàsquet”.

Abel Garcia Marín (Berga 1977) és des de fa mig any el Secretari General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i per tant un home clau en la nova Conselleria d’Esports encapçalada per Berni Álvarez. En la nostra trobada mensual va estar acompanyat per Montserrat González, Tinent d’Alcaldessa i Regidora d’Esports de l’Ajuntament de Sabadell per Pere Carrasco, cap del Servei d’Esports i de Sergio Salcedo, assessor en matèria esportiva.
“Esperem que aquesta conselleria tingui continuïtat en el futur, sigui quin sigui el govern que mani a Catalunya i no ens haguem de plantejar mai més, si hi ha d’haver una Conselleria d´Esports o no”, va afirmar rotundament, aquest sabadellenc d´adopció, assessor d’esports de la Diputació de Barcelona, regidor de l’Ajuntament de Berga i ex-cap d’esports de l´Ajuntament de Mollet i a la vegada corredor de fons (el dia anterior havia participat en la mitja marató de Granollers, com a preparació per la marató de Barcelona).
“Tenir una conselleria d’esports significa poder tractar de tu a tu amb les altres conselleries del Govern i no està pendent d’intermediaris i així arribar a tenir un pressupost més alt -esperem arribar a uns 120 milions d’euros–, i poder simplificar els tràmits administratius que ara han de fer clubs i associacions, com també facilitar el tema dels estatuts i de les subvencions. En una paraula fer la vida més fàcil per a tothom que practiqui o dirigeixi l’esport.“ va continuar Abel Garcia, graduat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i amb càrrecs en l’Ajuntament de la Pobla de Lillet i en el Consell Esportiu del Berguedà.

INSTAL·LACIONS I SELECCIONS
“Les instal·lacions esportives del nostre país és una situació complexa i delicada –va seguir el Secretari General-, ja que fa molt temps que no s’hi inverteix i el deteriorament ha estat constant i ràpid. De fet el primer que vàrem fer, va ser no construir una nova instal·lació esportiva, es va preferir derruir-la per obsoleta, com va ser el pavelló de Sant Hipòlit de Voltregà. Apart tenim un pla de xoc per quatre anys amb una inversió de 28 milions d’euros.”
Un pla que anirà de bracet amb les Diputacions i els Ajuntaments i que es troba en un moment de recollida de dades, pas imprescindible per conèixer la realitat.
Sobre les seleccions catalanes, Abel Garcia va ser rotund “El camí l’han marcar les federacions respectives i també els esportistes. Nosaltres estarem sempre al seu costat donant-los-hi suport. S’ha fet amb la de Futsal i la de Corfbol. Hem de valorar les possibilitats, reconeixements, la disponibilitat econòmica, etc.”
Una altra vessant en la qual treballa la conselleria és, la del futur de l´esportista una vegada aquest ha deixat la competició per a que tingui una sortida laboral, o bé en una futura llei de mecenatge que permeti a les empreses entrar de valent en el sector esportiu amb el seu retorn fiscal.
Abel Garcia va referir-se, també, a l’Esport 360 que té l’objectiu d’aconseguir que l´esport estigui present a tot arreu, des de la salut, el turisme i altres i que tots aquests actors tinguin present en el món esportiu.

“Haver liquidat un deute històric de 6,1 milions d´euros el 31 de desembre passat, dos anys abans del previst, ha resultat un gran esforç per la Federació del Tennis Català”. D’aquesta manera el president de la Federació Catalana de Tennis, Jordi Tamayo (Barcelona 1981) exposava els seus punts de vista, amb la companyia dels presidents del Club Tennis Sabadell i del Cercle Sabadellès.

3.000 tècnics i 1.800 pistes per practicar un esport que segueix la seva expansió i innovació com l’aparició del pickleball, una modalitat esportiva que combina elements del tennis, pàdel, bàdminton i tennis de taula i que va néixer als Estats Units el 1965 i ja té uns 50 milions de practicants, mentre que a Espanya n’hi han uns 20.000.
“També vàrem apropar-nos al pàdel, per poder optimitzar esforços i diners, però no va resultar possible, tot hi que creia i crec que hauria estat molt beneficiós per les dues parts”, continua Tamayo -advocat de professió-, que lidera la Federació des del 2017 i que combina aquesta tasca amb la presidència del Comitè de Tennis en Cadira de Rodes de la ITF i també amb altres càrrecs a nivell nacional i internacional.

“El que fem és donar la possibilitat de practicar tennis a tots els nivells, amb persones que tenen capacitats diverses -no m’agrada dir discapacitats- com jugadors que amb pròtesis poder jugar al Para-Standing Tennis, especialitat reconeguda per la Federació Internacional”, afegeix Tamayo. Un Para- Standing que varen celebrar uns Campionats d´Europa a Barcelona (2024) i que es faran a nivell mundial aquest 2025.

EL MOMENT DEL TENNIS CATALÀ
“És evident que el temps dels Corretja, Costa, ….. han passat i que actualment en el tennis mundial masculí, entre els cent primers. només hi tenim a Ramos i Granollers. Tot ha canviat molt des dels temps del patrocini de Bimbo (1992), per exemple. Ara hi ha representants dels tennistes, empreses que organitzen competicions, acadèmies de tennis i els jugadors i jugadores es passen 42 setmanes a l’any viatjant, participant en els diferents tornejos que figuren en el calendari internacional. Abans Catalunya dominava, ara ja no, València, Andalusia, ….. i d’altres ens van per davant. Tot i això soc optimista, ja que una vegada resolt el deute podrem ajudar més als clubs i als jugadors”, va resumir Tamayo.

El president català es va queixar de la manca d´una llei de mecenatge, dels pocs recursos de la Conselleria de l’Esport i de l’Activitat Física i que una possible reducció en el nombre de les federacions esportives catalanes (71), seria millor per l´esport català. Les comparacions amb el tennis francès (més d´un milió de jugadors i 470 milions d´euros de pressupost) o bé amb el suís (15 milions) estan molt per sobre del tennis espanyol amb 95.000 llicències i 12 milions d´euros per dedicar-hi.

Un nou esport s’està obrint pas, encara que lentament, en la xarxa d’activitats esportives. Es tracta de la marxa aquàtica. Els nostres socis van tenir l’oportunitat de conèixer-lo a través de Pere Vivancos, seleccionador/entrenador i de Francesc Sentís, àrbitre internacional d’aquest esport i a la vegada regidor d’esports de l´Ajuntament de Creixell (Tarragonès).

Ajudat per vídeos, Vivancos explica que és la marxa aquàtica: “Es una activitat física o esport que consisteix en caminar en un medi aquàtic amb el nivell correcte d’immersió (BNI); és a dir, amb un nivell d’aigua òptim entre el melic i les aixelles, amb o sense eines no motoritzades, com per exemple un rem”
“La marxa aquàtica és ara una pràctica coneguda i reconeguda a tot França, que la va pensar i reglamentar Thomas Wallyn, fa més de 20 anys. De fet era un mètode d’entrenament que usaven els remers, cercant un tipus de musculació per treballar els músculs antagonistes, o sigui aquells que no són motors al rem i que pateixen dèficit muscular en relació amb els músculs importants com els bíceps i els quàdriceps. La idea era reequilibrar la musculatura dels remers, especialment els d’alt nivell”

Segons Pere Vivancos, és una activitat esportiva indicada per a totes les edats i condicions físiques i els beneficis són evidents i alguns d’ells són aquests:
– El nostre cos pesa la meitat: no tenim impacte a les articulacions i la progressió és suau.
– Millora la nostra circulació sanguínia, la pressió de l’aigua afavoreix el retorn venós a les nostres extremitats.
– Els minerals de l’aigua i oligoelements enriqueixen el nostre cos, així com l’aire que respirem enriquit de iode marí.
– L’aigua afavoreix també la circulació sanguínia.

LA MARXA AQUÀTICA A CATALUNYA.
Tan Vivancos com Sentís van confirmar que aquesta modalitat esportiva va arribar a Catalunya l’any 2017, dos anys més tard comencen els cursos i va ser el 2020 quan la FEEC (Federació d´Entitats Excursionistes de Catalunya) es fa càrrec d’aquest esport i l’inclou en la seva federació. Altres països, com Itàlia, Grècia o Algèria segueixen els mateixos passos, però no ho fa la FEDME (Federació Espanyola de Deports de Muntanya i Escalada), que considera que ha de ser la de Natació, la qual se n’ocupi. Per tant, no hi ha Federació Espanyola, però si Catalana, a través de la FEEC.
Vivancos, puntualitza que això forma part del senderisme i per això està a casa nostra incorporat a la FEEC. “Al marge de les activitats federatives, nosaltres com a club Kepa Creixell tenim un calendari de competicions des de gener a desembre, en el qual hi tenim totes les categories d’edat (una persona de 75 anys, pot ser un dels millors), distancies i modalitats, tan individuals com en binomis i ara estem en converses amb la ONCE per ser un dels esports integradors pel col·lectiu de cecs.”

Una de les tasques més feixugues per Vivancos i Sentís és trobar platges adequades per la pràctica de la marxa aquàtica, tenint en compte la orografia de la costa catalana i de moment Roses, Vilanova i la Geltrú, Castelldefels, Altafulla …. en són un bon exemple, en un esport que al marge del benefici físic que comporta, existeix la vessant competitiva que si bé França és la número ú, Catalunya ja li comença a guanyar terreny en alguna prova com es va demostrar en els passats campionats, per exemple el disputat a Mandelieu la Napoule (Costa Blava) en la prova de 800 m. Una distància que els primers o primeres ho fan en uns dotze minuts.
De moment el lloc més segur i pràctic per aquest esport és anar tan l’estiu com l’hivern a Creixell i provar-ho.