panathlonsbd_admin

El Panathlon sabadellenc va tancar la seva temporada de convidats amb la presència del president i director de la Volta Ciclista a Catalunya, Ruben Peris, acompanyat del secretari general, Victor Mur.
Una Volta a Catalunya disputada entre el 20 i 26 del març passat, i que va tenir a Sabadell com a marc final de la 4a etapa amb un recorregut de 188 km. amb sortida a Llívia. L’australià Kaden Groves (Alpecin-Deceuninck) va ser-ne el guanyador.
“L’Eix Macià va proporcionar un gran final degut a la seva amplitud i Sabadell va entrar a formar part de la 102ena. edició de la Volta Ciclista a Catalunya, en una etapa que si bé va ser resolta a l´esprint, abans els corredors van haver de pujar tres ports entre ells el de La Molina i que haguessin volgut que el sabadellenc David de la Cruz hagués pogut culminar amb èxit la seva escapada, la bellesa de l´esprint final va ser incomparable”, d’aquesta forma Peris sintetitzava aquesta quarta etapa d’una Volta creada el 1911 (el Tour ho va ser el 1903 i el Giro el 1909).
Abans, però Ruben Peris va fer un breu i documentat recordatori dels més de cent anys de la prova ciclista catalana.
“Som la tercera prova per etapes més antiga, darrera del Tour i del Giro. La primera edició (1911), amb tres etapes i 365 km, de recorregut total que va guanyar Sebastià Masdeu a un mitjana de 23 km/hora; aquest any l’eslovè Primöz Roglic ho ha fet a una mitjana de 41 km/hora. No cal dir el que ha evolucionat en aquests més de cent anys el ciclisme”.
El president de la Volta va recordar els grans noms que al llarg d’aquest segle han contribuït a posar a la Volta al lloc del que ara gaudeix. Així els Mariano Cañardo, Miquel Poblet, Jacques Anquetil, Felice Gimondi i com no el més gran de tots els temps -en opinió de Ruben Peris- el belga Eddy Merckx, sense oblidar-se dels Indurain, Zulle, Gelabert o bé Contador, 1r.classificat a la Volta del Centenari, el 2011, però posteriorment desqualificat, passant el títol a l’italià Michele Scarponi, que temps desprès moria en un accident de tràfic, mentre s’entrenava.
“Com és habitual hem passat per temps molt difícils, però amb gent que ha estimat i estima el ciclisme, com Ramon Torres -l’avi Torres-, el mateix Poblet convertit a director de la cursa i de la Unió Esportiva Sants hem superat tots els entrebancs, fins gaudir d’una gran acceptació internacional, ja que estem molt ben posicionats en el calendari de la World Tour, una mena de Champions League del ciclisme”.
El president i director va citar una sèrie de números i fets que ha donat com a fruit el resultat actual de la Volta. Així doncs, d’un pressupost de 4,5 milions de pessetes (uns 27.000 € actuals) del 1966, s’ha passat als 1.400.000 € d’ara. Gràcies a l’acord amb la companyia francesa ASO (propietària del Tour, Vuelta a Espanya, la París- Niza, del Dakar o de la marató de París) ha fet que 190 països ens segueixin per televisió, amb la difusió que representa pel país. També els nou milions de seguidors per les xarxes o de les 5.000 pernoctacions que ha suposat aquesta edició, per veure en acció els 18 equips millors del món, dels quals Primoz Roglic va ser el guanyador, empatat a temps amb Remco Evenepoel, acaparador de mallots, com van ser els de punts, muntanya i millor jove i tot que no va poder amb el de millor català -al ser belga- que es va adjudicar el Vilanoví de la Geltrú, Marc Soler.
L’objectiu present per Ruben Peris i el seu equip directiu està en potenciar “La reVolta”, la prova femenina que en la seva quarta edició (2023), ha tingut en l´anglesa Claire Steels, la gran vencedora.

El Voleibol va néixer a finals del segle XIX de la mà de William G. Morgan un professor d’Educació Física a Springfield (Massachussets) i difós pels soldats nordamericans durant la Primera Guerra Mundial.

Aquí a casa nostra, ho va fer una secció de la Joventut Atlètica Sabadell a finals dels anys 60 del segle passat i va tenir la seva continuïtat i consolidació de la mà del Club Natació Sabadell a partir de 1976.

Per fer-ne un repàs i actualització del vòlei vàrem convidar Òscar Llagostera, president de la secció del CNS i els entrenadors Xavier Perales i Roberto Pozzato, que ho són dels equips femenins i masculins, respectivament.

“Tenim 250 llicències de jugadors de vòlei pista i unes 40 de vòlei platja i no em podem tenir-ne més perquè no tenim prou espai, no són professionals i tot i això els resultats són òptims en totes les categories; és a dir alevins, infantils, cadets, juvenils, fins arribar als sèniors que competeixen en la Super Lliga 2, els homes i en la 1ª Divisió Nacional, les dones”, va ser el resum de Llagostera.

Els tècnics van destacar el paper fonamental de la pedrera i, prova d’això és que l’any passat van ser considerats el millor Club d’Espanya de Base. I el proper pas serà aprofundir en la relació amb escoles i instituts i reforçar la branca femenina d’ara en endavant.

La resta de la presentació va girar al voltant d’aspectes tècnics i de la falta de recursos. Cal una Llei de Mecenatge que faciliti l’esponsorització per part de les firmes comercials

Una entrevista del periodista Pere Figueras a la secció “El Personatge” del Diari Sabadell d’aquest cap de setmana ens ha permès conèixer una mica més a la nostra consòcia Carme Martínez.

La Carme ha fonamentat la seva vida entre la seva feina al Banc de Sabadell i el Bàsquet. Al Banc on hi va passar tota la seva trajectòria professional i el bàsquet, on va començar de ben joveneta a l’Escola Sagrada Familia amb el Pep Molins d’entrenador.

De la Sagrada Família va anar a jugar al barri de les Termes o recorda que “entrenàvem amb una pista exterior, fes fred o calor”. I als 18 anys passaria a jugar a l’Escola del Carme a l’equip femení APB (A passar-ho bé) creat per l’entrenador Francesc Sánchez (epd) i, el que seria el seu marit Josep Prats. Primer com a jugadora i, després, com a entrenadora. Hi va jugar fins els trenta anys i recorda amb orgull que van arribar a jugar a la Segona Categoria Estatal.

Per la seva tasca en el món del bàsquet li van atorgar la Medalla de Plata de la Federació Catalana de Bàsquet i la Fundació de la mateixa Federació la va reconèixer com a Històrica del Bàsquet.

Continua lligada al món del bàsquet i ara fa tàndem amb el seu fill que és l’entrenador del Sant Quirze i la Carme fa de segona entrenadora.

Tot un exemple la Carme. Felicitats!!

Fotografia: Carme Martínez/@DiarideSabadell

L´entitat sabadellenca va començar la seva reunió del mes de març guardant un minut en silenci en memòria per el recent traspàs del soci Josep Molins.
Mai en els més de 50 anys d’història del Panathlon Club Sabadell s’havia parlat del bumerang (el pal que torna) ni del seu campió d’Espanya, constructor i divulgador d’aquest esport- entreteniment, Francesc Vilajosana (Bages, 1978).
“Vaig començar a llançar bumerangs als 12 anys i no entendria la meva vida sense aquest artefacte. I així fins arribar a ser cinc vegades campió d´Espanya i 10 de Catalunya”, comença el bagenc; tot passió cap aquest esport molt practicat a França, Alemanya, Anglaterra, Brasil i a l’Índia, i que compta entre 20 i 30 llançadors a Catalunya.
“Tot i que tothom situa el bumerang a Austràlia, va ser a Polònia d’on surten les primeres referències i d´això fa uns 2.500 anys; sense oblidar que en la tomba del faraó Tutankamon ja s’hi van trobar-ne alguns, ara bé aquests amb incrustacions d’or” segueix comentant irònicament, Vilajosana
La tècnica del llançament és concreta d´aquesta manera “Es gira la cintura, es recolza el pes del cos en una cama i el braç s´estira com si fóssim a llançar una javelina, fent que giri molt ràpid; el problema que tenim es trobar un lloc per fer-ho, ja que necessitem la extensió de dos camps de futbol per a entrenar-nos”, exposa aquest constructor de bumerangs.
“En dec tenir uns mil a casa. Me’ls faig jo i alguns els venc. Poden ser de tots els materials; plàstic, fusta, fibra de carboni –els millors sense cap dubte- i tenir totes les formes possibles tan per llançadors dretans com esquerrans” segueix Francesc Vilajosana, el qual posa especial èmfasi que no és una arma per caçar animals ni matar a ningú; simplement és un joc/esport i que el principal objectiu és passar-ho bé. Tot i això hi ha competicions internacionals i una reglamentació, la qual regula en cinc proves l’habilitat del llançador del bumerang que sol pesar uns 25 grams i que la direcció i la força del vent és fonamental per la orientació d´aquest enginy i el seu retorn cap a l´esportista que el pot agafar amb la mà o bé en la proximitat de la seva caiguda.
“Aquí tenim clubs a Mallorca, País Basc, Madrid, Extremadura.., i no s´ha de tenir una especial envergadura física per llançar el bumerang, tot i això una bona preparació ajuda, per evitar lesions, principalment al braç i a la mà” va concloure Vilajosana, abans de fer algunes demostracions fent volar bumerangs de diverses formes i en varis estils dins les instal·lacions de l’Hotel Urpí.

Lamentem comunicar-vos la defunció del nostre consoci JOSEP MOLINS MONTES.
La vetlla serà al Tanatori Municipal a partir de demà divendres 3 al matí i la cerimònia de comiat serà el dissabte 4 de març a les 10.00 a Sant Fèlix.
Fem arribar a la família el més sentit condol per aquesta pèrdua irreparable.

El Josep Molins va ser un gran atleta i entrenador i un  dels socis més antics de la nostra entitat, ja que era soci des del març de 1973.

Aquí va un breu resum de la seva trajectòria:

Nascut a Sabadell el 17 de febrer de 1933 i ens ha deixat amb 90 anys acabants de fer.

• Va ser 28 vegades internacional
• Olímpic als Jocs de Roma (1960) en 5000m
• Participà al Campionat d’Europa Europa 1958 també en 5000m.
• Va disputar cinc vegades al Cros de les Nacions, actualment conegut com Campionat del Mon de Cros, on va ser 6è l’any 1962
• Medalla d’Argent als Jocs Iberoamericans en 5000 i 10.000 l’any 1960.
• Rècords d’Espanya en 3000 m. i 5000 m.
• 2 Medalles de Bronze al Campionat d’Espanya de Cros i 3 titols de Campionat Catalunya de Cros i 12 entre 1500 i 10000 m
• 75 anys de pràctica esportiva amb JAS, RCD Espanyol, CNBarcelona i FC barcelona
• Directiu de la Federació Catalana
• Entrenador desde benjamins fins a màsters. Destaquen Carme Valero i Miguel Quesada tots dos olímpics
• Actualment era President de la JAS (Joventut Atlètica de Sabadell) des de l’any 2004

Descansi en pau.

Fotografia: Pep Molins /Autor: Lluís Franco

Avui ha tingut lloc al Casal Pere Quart l’entrega del 18è Premi a l’Esportivitat. L’acte, conduït pel cap d’Antena de Ràdio Sabadell, Sergi Garcés, ha comptat amb la presència del president del Panathlon, Josep Masip, el president d’honor, Martí Sala, i la regidora d’Esports de l’Ajuntament, Laura Reyes.

El guardonat ha estat Joan Barberà Soler jugador de Tennis Taula del CN Sabadell, pel seu comportament a les semifinals del Campionat d’Espanya Aleví.

Va ser a Cartagena el passat mes de juny i la situació va ser la següent:

Es veuen les cares el Club Natació Sabadell i La Zubia amb avantatge favorable, en aquell moment, de 2-1 al conjunt sabadellenc. En el quart punt de l’eliminatòria, s’enfronten Joan Barberà Soler i Cristian Sánchez amb l’oportunitat de certificar l’accés a la final. Amb 1-2 i 12-12 en el marcador, la pilota del rival frega per mil·límetres el cantó de la taula, però l’àrbitre atorga el punt a Barberà. Sense dubtar-ho ni un segon, el jove palista sabadellenc el corregeix i acaba pujant al comptador de l’andalús. Al final, el Club acaba perdent l’eliminatòria per un ajustat 2-3 i es penja la medalla de bronze.

I en aquest vídeo podeu veure l’acció de Joan Barberà.

¡Los VALORES del deporte destacan en el PUNTO 🔝 Costa Cálida by @TurismoRMurcia del tercer día de competición! 🤩#EspañaTM22 pic.twitter.com/kKaSRqDwmo

— RFETM (@rfetm_tenismesa) June 30, 2022

El Joan és fill de Joan Barberà Petit periodista i també jugador de tennis taula i company d’equip.

Moltes felicitats!!. Tot un exemple!!

Fotografia: Joan Barberà acompanyat per Josep Masip, Laura Reyes i Martí Sala. Autor: Roger Benet

El nostre soci Antoni Soler ha estat escollit nou president de la Unió Ciclista de Sabadell en substitució de Miquel Borràs que passa a ser el President d’Honor de l’Entitat.

Del Miquel va aprendre a estimar l’Entitat i la idea és donar continuïtat al seu llegat. A més vol incidir en tres aspectes a treballar durant la seva presidència:

1. Rejovenir la massa social
2. Augmentar el percentatge de sòcies
3. Oferir més activitats

Molta sort Antoni!!

Fotografia: Antoni Soler amb el maillot del Centenari/Ràdio Sabadell

Nascut a Sabadell, fa 25 anys, Aleix Gómez Abelló juga d´extrem en l’equip d’handbol del F.C. Barcelona; abans però ho va fer en l’O.A.R. Gràcia-Sabadell. Format en l’entitat sabadellenca, el 2009 es va incorporar a les categories inferiors del Barça i, cinc anys més tard, debutava en el primer equip.

“De fet vaig començar seguint les passes del meu germà gran, jugant a futbol. Quan ell es va canviar d´esport, jo també ho vaig fer”, així resumeix l’Aleix, la seva entrada en el món de l´esport i ho va fer acompanyat pel seu pare i pel president del “Gracia”, com es coneix el club, Salvador Gomis.

Considerat un dels millors extrems del món, la seva visió del joc i particularment en el llançament dels penals és molt simple ”Agafo la pilota i en el moment final decideixo la seva direcció; no em preparo res ni estudio abans els porters”. Amb 1,85 m. d´estatura, s’ha d’enfrontar a autèntiques “torres humanes”.

Malauradament una lesió li ha impedit jugar el darrer Mundial. “M´ha sabut greu no ser-hi, perquè soc molt competitiu, però ja penso en l’europeu d´Alemanya i els Jocs Olímpics de Paris, l’any vinent, sense oblidar la Champions i la Lliga Asobal amb el Barça”.
Va ser internacional per primera vegada l´any 2017 i tant amb la selecció estatal com amb el Barça, s´ha convertit en un col·leccionista de trofeus tant a nivell col·lectiu com individual. Aquesta es la mostra a nivell absolut: bronze JJ.OO. de Tokio (2021), or i plata en els europeus del 2020 i 2022; bronze en el mundial (2021); dos títols de la lliga de Campions EHF; 7 en la lliga Asobal; uns altres set com a campió de la Copa d´Espanya i, a nivell personal, màxim anotador en la lliga de Campions (104 gols) i també, màxim golejador en la Final-Four (22)

El Panathlon Club Sabadell va començar l’any 2023 amb Sergio de Celis, nedador nascut a Palma de Mallorca, fa 23 anys, però amb llicència pel C.N. Sabadell. De Celis té el rècord d’Espanya de 100 m. crol (48.41) i és una de les grans esperances de la natació espanyola pels propers JJ.OO. de Paris l’any vinent.

“Desprès d’uns anys en el C.N. Palma, vaig venir a Sabadell. i de la mà de José Antonio del Castillo he progressat enormement, gràcies al treball muscular, que m´ha permès passar de les que eren les meves distàncies habituals: els 200 m. i els 400 m. a la velocitat pura dels 50 i 100 m.; una millora que la podem xifrar en un 2%, i també a les 6 hores d’entrenament diari”.

Així resumeix De Celis, la seva dedicació exclusiva a la natació i al C. N. Sabadell, lloc on han nedat altres mallorquins com Marc Sánchez o la recentment retirada “Cata” Corró.

Tot i que el seu entrenador, conegut en el món de l´aigua com “Casti”, director tècnic del CNS i ex-seleccionador nacional, li va comentar la possibilitat d’entrenar en un Centre d´Alta Tecnificació, De Celis va prioritzat l’entitat sabadellenca i les seves instal·lacions.

“Els objectius a curt i mig termini son els propers Campionats del món, com Fukuoka (2024), sense deixar de banda els Campionats d’Europa i particularment els Jocs Olímpics de Paris 2024, pels quals han fixat una marca mínima de 48.34 en els 100 m. Lliures”.

Fotografia: Sergio de Celis durant la seva exposició. Autor: Sergi Garcés.

Lamentem comunicar la mort de l’artista Jordi Roca, marit de la nostra consòcia Joana Soler. Des del Panathlon Club Sabadell volem fer arribar el nostre més sentit condol. DEP. El Jordi era l’autor del logotip del nostre Club.
La cerimònia de comiat serà demà dia 30 de desembre, a les 12,30 hores, al Tanatori de Sabadell